Carabaña, onzè al rànquing entre els participants, afrontava la cita sense marca aquesta temporada i després d’haver arrossegat molèsties físiques. L’andorrà tenia com a referència la seva millor marca personal, els 8:12.8 minuts, i necessitava acabar entre els vuit primers de la seva sèrie per accedir a la final.
L’inici de la cursa ha convidat a l’optimisme. Carabaña ha completat el primer quilòmetre en vuitena posició, ben integrat dins del grup davanter, i progressivament ha anat augmentant el ritme i guanyant posicions. Al pas pels 2.000 metres, l’andorrà ja era cinquè i es trobava plenament dins de les places que donaven accés a la final.
Ha estat a partir d’aleshores, però, quan la cursa se li ha començat a fer llarga. Carabaña ha perdut contacte amb els primers i ha anat cedint posicions fins a situar-se novè, ja fora del tall, quan faltaven uns 500 metres per a l’arribada. Sense forces per reaccionar, l’andorrà s’ha acabat de desinflar en l’última volta i ha travessat la meta en catorzena posició, antepenúltim de la sèrie i visiblement abatut. El seu registre, 8:57.80 minuts, ha quedat a 45 segons de la seva millor marca personal.
La victòria de la sèrie ha estat per a l’italià Osama Zoghlami, que ha creuat la meta 23.8 segons abans que Carabaña. Un resultat lluny de les expectatives per a l’andorrà, que arribava a Birmingham sense massa rodatge per les molèsties i que s’acomiada de l’Europeu sense poder lluitar per les medalles a la final.
CARABAÑA: “HAN ESTAT DOS MESOS DIFÍCILS”
Carabaña no ha amagat la decepció després de la cursa, especialment perquè havia dipositat “moltes esperances” en la cita, tot i ser conscient del risc que suposava arribar-hi sense haver pogut entrenar amb normalitat. “Han estat dos mesos difícils”, ha reconegut l’andorrà, que primer va patir una lesió al soli que només li permetia treballar amb bicicleta o el·líptica i que les darreres setmanes ha arrossegat altres molèsties. Malgrat el resultat, ha volgut quedar-se amb la seva actitud durant la prova: “Sabent que no estava fi físicament, he mantingut una actitud molt bona, i crec que això m’ajudarà a treure el màxim rendiment les properes setmanes”.
En la mateixa línia s’ha expressat el seu entrenador, Josep Caballude, que ha recordat que Carabaña ha arribat “molt just” a Birmingham després d’una lesió al soli més llarga del previst i sense poder completar el treball específic a la pista. Tot i això, ha destacat que l’ha vist “bé de cap i amb bona actitud”. Per la seva banda, el president de la Federació Andorrana d’Atletisme, Josep Maria Missé, ha admès que hi havia “una expectativa fundada” de tornar a veure Carabaña a la final, com ja va fer a Roma, on va acabar setè, però ha remarcat que ara l’objectiu és recuperar-se i arribar al cent per cent als Jocs del Mediterrani: “Estem convençuts que vindran curses molt millors”.