El suec Magnusson ha començat liderant el grup, mentre que sorprenentment l’alemany Frederik Ruppert, un dels grans especialistes, s’ha quedat inicialment a la cua. Carabaña s’ha deixat veure entre els cinc primers a mitja cursa, però ha anat cedint metres i s’ha despenjat a l’alçada dels 2.300 metres, abans de l’última volta.
En l’esprint final, el tunisià Ben Yazide s’ha imposat per davant del neozelandès Geordie Beamish i de l’etiop Samuel Firewu. També s’han classificat Ruppert, amb una gran remuntada, i el kenyà Kibiwot. Carabaña ha acabat en dotzena posició amb un registre de 8:49.02 minuts, més de 37 segons del seu rècord d’aquesta temporada, i no podrà complir el seu objectiu de ser a la final mundialista.
AUTOCRÍTIC A LES XARXES SOCIALS
Després de la cursa, Carabaña s’ha mostrat especialment autocrític amb la seva actuació a les xarxes socials. L’atleta andorrà ha admès que ha quedat molt lluny del que ell mateix i el seu entorn esperaven, i ha confessat que se sentia decebut pel resultat. “Avui no tinc excuses”, ha remarcat, tot afegint que no es considerava digne ni de felicitacions ni d’enhorabones perquè, segons ell, això hauria estat “enganyar-se” a si mateix i als qui el donen suport.
Carabaña també ha volgut subratllar que ha estat una cursa “molt dolenta” i que li tocava assumir-ho amb responsabilitat. “Es tracta de donar la cara i reconèixer-ho sense justificacions”, ha dit. Alhora, ha remarcat que aquest resultat havia de servir-li per aprendre, treballar més i millor i tornar amb més força. Malgrat la decepció, ha assegurat que manté intacta l’ambició: “Sé que l’exigència és màxima i, precisament per això, no em conformo; les ganes de mostrar la meva millor versió són més grans que mai”.