En aquest sentit, el creixement de Liñán fa que Govern ja la situï molt a prop de l’esglaó més alt del programa. “Té tot el perfil per ser la nova esportista Elit del país”, ha assegurat el secretari d’Estat de Joventut i Esports, Alain Cabanes. El salt, però, no depèn d’un únic resultat. Per pujar de categoria cal consolidar durant diverses competicions el nivell exigit i, segons ha explicat, la taekwondista encara necessita sumar “tres o quatre resultats importants” per acabar de fer el pas.
Igualment, la ministra d’Esports, Mònica Bonell, també ha situat Oriol Olm entre els esportistes que s’apropen a l’Elit. El corredor de muntanya rebrà enguany una beca de 16.000 euros dins del nivell Promeses. Entre els increments més destacats també hi ha els de Roger Puig, amb 8.000 euros més; Max Palmitjavila, amb 4.500, i Biel Cuen, amb 2.000.
A l’altra punta de la piràmide ja hi ha els esportistes consolidats al màxim nivell. Mònica Doria i Joan Verdú rebran 32.000 euros cadascun, el topall previst per a les beques Elit. En el cas de la palista, Bonell ha remarcat que ja es troba “al sostre” del que permet econòmicament el programa i ha recordat que resultats extraordinaris poden tenir després altres vies de reconeixement, com els premis de la Nit de l’Esport.
La filosofia, però, no passa únicament per premiar els bons resultats. Govern vol evitar que una lesió o una temporada més fluixa deixi automàticament un esportista sense suport. “Passen per molts alts i baixos i a vegades pensen fins i tot a deixar-ho”, ha explicat Bonell, que defensa donar-los un marge perquè puguin continuar treballant sense que “per un mal any perdis la beca”. A canvi, es fixen objectius amb les federacions i es fa un seguiment de l’evolució de cadascun.
Mònica Doria i Joan Verdú rebran 32.000 euros cadascun, el topall previst per a les beques Elit
Un exemple és Arnau Soldevila. Cabanes ha explicat que el corredor s’ha desvinculat del calendari que tenia marcat la federació per seguir altres objectius esportius. No obstant això, Govern li mantindrà la beca durant aquest any de transició mentre es reajusta la seva implicació amb la federació i es defineixen els objectius futurs.
Més enllà dels casos individuals, el programa ARA continua creixent. El 21è cicle engloba 374 esportistes, vint més que l’anterior. D’aquests, 150 són becats, vuit més, mentre que 224 formen part del programa Esport-estudi.
L’augment també es trasllada al pressupost. Les beques econòmiques passen dels 437.106 euros del cicle anterior als 456.346 euros, 19.240 més. El salt més important es produeix, però, en les beques de serveis, que creixen dels 184.000 als 259.289 euros, un increment de 75.289 euros. Sumades, les dues vies de suport arriben als 715.635 euros, 94.529 més que en l’edició precedent.
Una part important del creixement es troba a la base. Esport-estudi arriba als 224 joves, 13 més que el curs passat, i continua agrupant sis federacions. El futbol és la disciplina amb més presència, amb 130 esportistes després d’incorporar també el futbol sala, seguida de l’esquí amb 61, el bàsquet amb 15, la natació amb deu, el judo amb cinc i el tennis amb tres.
Amb tot, Cabanes ha remarcat que l’objectiu no és augmentar les xifres per si soles. L’entrada a Esport-estudi ja es considera el primer pas dins de l’alt rendiment i, per tant, es manté “un filtre alt de nivell”. El programa permet adaptar les hores lectives dels alumnes de secundària per facilitar els entrenaments i, quan arriben als estudis superiors, treballa amb convenis i eines d’acompanyament perquè puguin continuar compaginant la formació acadèmica amb la carrera esportiva.