Tarda de sol i de futbol la d’aquest dissabte a Encamp. Tant asturians com andorrans no han volgut deixar de banda els seus equips -que compartien mala ratxa- i han dotat d’ambient un estadi de la FAF que en la prèvia del duel ha reconegut la medalla de bronze de Naiara Liñán als recents Jocs del Mediterrani. Un cop ha sonat el xiulet, els tricolors han estat conscients que havien de sortir amb una marxa més. Per marcar territori i per fer creure una afició que ha empès des del primer instant.
I ho han fet. Es podrien haver avançat en el marcador molt aviat els de Carles Manso. Al minut 3, una centrada des del córner d’Andoni López -debutant com a titular per la lesió de Martí Vilà- ha agafat per sorpresa a Molina al segon pal. Només havia de posar bé el cap el capità, que s’ha trobat en solitari amb una centrada forta que ha enviat als núvols. Poc més tard, ha estat l’altra novetat a l’equip inicial, l’holandès Julian Rijkhoff, qui es preparava un xut perillós des de la frontal que ha acabat atrapant Yáñez amb seguretat.
Malauradament, però, la que ha acabat dins ha estat la primera de l’Sporting, que no han perdonat des d’una de les cantonades. Una bona centrada de Corredera l’ha aprofitat Duñabeitia per saltar per sobre de Molina i enviar la pilota al fons de la xarxa, deixant la darrera de les sorpreses de l’onze andorrà, un Owono que tornava sota pals, pràcticament venut i amb poc a fer.
No s’han desesperat els de casa. Alende ha reclamat un penal després d’emportar-se un cop de colze en una altra acció perillosa a pilota aturada. I el control de la possessió els ha donat certa calma per afrontar la resta de partit. Faltava, però, que el domini fos menys estèril i sotmetre més un rival que vivia còmode sense pilota. Així s’ha arribat al descans, amb l’aficionat andorrà altre cop amb la mosca sota el nas veient-se ja en zona de descens.
Primer canvi de Manso només començar la segona meitat. Un Hugo López més desaparegut que de costum ha deixat el seu lloc a Jordi Cano. L’Andorra acumulava tres davanters de raça en atac i això s’ha notat ràpidament. Un mal rebuig de Pablo Vázquez en el retorn ha estat suficient perquè l’ex de l’Europa aconseguís robar la pilota i marxar sol cap a la porteria contrària. No ha pogut fer-hi res Yáñez en la sortida, perquè el català ha trobat ràpidament el forat sota les seves cames per anotar el gol de l’empat al 48’.
La diana ha permès a Cano continuar insistint. Ha sortit enfocat en finalitzar jugades veient que és el que més costava als locals. També Nacho Quintana ha sumat cames fresques en una zona de tres quarts que, a comptagotes, començava a ser garantia de perill. L’Sporting, però, no ha abaixat la guàrdia i la seva defensa ha estat molt atenta en un córner que Andoni ha acabat deixant amb el cap a Lautaro al segon pal. El xut del davanter gallec, però, ha acabat topant amb la muralla asturiana.
Nacho Quintana i Akman també han posat a prova els reflexos de Yáñez. Però els de Larcamón han arribat amb més galons. Primer en una acció al balcó de l’àrea en què Guille Rosas ha obligat Owono a estirar-se per allunyar el seu xut amb l’ajuda del travesser. I, en la següent transició ofensiva, ningú ha pogut frenar l’avenç d’Otero per la dreta, que ha servit el gol a un Antonio Casas que ha pogut definir amb elegància desfent-se del central andorrà per a l’1-2.
Cop dur aquesta vegada per a un Andorra que ha evidenciat que es troba en el moment més baix de l’inici de curs pel que fa a sensacions, camí de la cinquena derrota consecutiva. Els següents en aparèixer sobre el terreny de joc han estat Diego Díaz i Moró Sidibé. L’extrem lleidatà ha pogut atreure en diverses ocasions el seu lateral i ha servit una bona passada al punt de penal que Nacho Quintana no ha pogut rematar a porteria. Tot això abans que Randy Schneider fos l’últim canvi de Manso, amb el públic reconeixent l’esforç d’Akman en la substitució.
Qui ha sembrat més perill en la recta final ha estat Diego Díaz. Utilitzant la centrada habitual de Carrique, els tricolors han pogut trobar-se amb l’empat en una arribada de Sidibé al segon pal que no ha acabat als dominis de Quintana, amb la defensa blanc-i-vermella enviant la pilota a córner. A partir d’aquí, els asturians han sabut fer el seu partit. I l’han allargat tant com han pogut amb aturades constants per simulació o interrupcions del joc. L’àrbitre ha afegit cinc minuts, que s’han acabat allargant fins al sis i mig.
Temps suficient perquè l’Andorra pogués sotmetre el rival en accions constants a pilota aturada. L’ha tingut Andoni en una rematada després d’un córner de Diego Díaz. Però no ha posat bé el cap. I l’empenta final dels de Manso ha portat a Owono a pujar fins a l’àrea contrària per la rematada. Han sembrat la por els tricolors, però els ha sortit el tret per la culata. En la darrera acció, després de la sacada des del costat, l’Sporting ha recuperat la pilota i ha llençat un contracop per Iosifov, que ha aprofitat la porteria buida per anotar l’1-3 al contracop. El pitjor finals possible per als andorrans, que cauen per cinquena vegada consecutiva aquesta temporada.
FITXA TÈCNICA
FC Andorra (1): Owono; Carrique, Bomba, Alende (Diego Díaz, 75’), Andoni López; Molina, Marc Domènech, Akman (Schneider, 83’); Hugo López (Jordi Cano, 46’), Rijkhoff (Nacho Quintana, 53’) i Lautaro (Sidibé, 75’). Entrenador: Carles Manso.
Reial Sporting de Gijón (3): Yáñez; G. Rosas, Duñabeitia, Pablo V., Cuenca (Diego Sánchez, 82’); Corredera, Manu R. (Loum, 77’), P. García (Antonio Casas, 58’), Iosifov; Gelabert (Bruno, 58’) i Otero (Sarco, 77’). Entrenador: Nicolás Larcamón.
Gols: 0-1 Duñabeitia (6’), 1-1 Jordi Cano (48’), 1-2 Antonio Casas (65’), 1-3 Iosifov (90+6’).
Targetes: L’àrbitre andalús Pablo Morales. Ha mostrat grogues a Molina (88’) per part de l’FC Andorra. També a Guille Rosas (20’), Iosifov (37’), Duñabeitia (74’) per part de l’Sporting.
Incidències: Partit disputat davant 2.831 espectadors al Nou Estadi de la FAF (Encamp).