Andorra i Sabadell firmen unes taules ‘d’entrenament’ i sense gols en un partit molt brusc

Els de Carles Manso, que s’enfrontaven a Ferran Costa ara que els arlequinats han pujat de nou al futbol professional, haurien pogut desequilibrar la balança amb un xut de Jordi Cano dins l’àrea en la recta final d’un matx disputat al CAR de Sant Cugat

Moró ha estat dels més incisius. FC ANDORRA

Hi ha hagut més llenya que futbol. Andorra i Sabadell, dos equips que aquesta propera temporada coincidiran a la Lliga Hypermotion després del retorn dels catalans al futbol professional, s’han vist les cares en un partit de preparació al CAR de Sant Cugat. I com que la brusquedat, especialment dels arlequinats, ha estat la tònica del matx, l’empat sense gols ha estat el que ha acabat succeint damunt la gespa. Després de cops, targetes i altres menesters.

El partit, amb un equip de Carles Manso amb moltes absències al centre de la defensa, ha tingut molta lluita i intensitat i poques ocasions de gol. De fet, només una del nou davanter de l’Andorra, un Jordi Cano que al minut 80 hauria pogut desequilibrar un duel que ha servit perquè els tricolors, entrenats per Carles Manso, s’hagi trobat cara a cara amb qui va ser tècnic andorrà a cavall de dues temporades, un Ferran Costa que ha pujat el Sabadell a Segona Divisió. 

Carrique en tasques defensives durant el partit.

Els tricolors han entrat millor al matx, però ben aviat els arlequinats han aconseguit aturar el ritme i embrutar un partit que no ha viscut gaire acció a prop de les àrees. Alguna desmarcada a l'espai de Moró i Golubovic, avui jugant d'extrem, i alguna pilota penjada a l'àrea per part del conjunt vallesà. Però el duel, que ha tingut més història en els duels i les disputes, ha anat transcorrent sense gaires sobresalts.

Tampoc ha canviat gaire la cosa a la represa, si bé Jordi Cano ha tingut la millor oportunitat per trencar la igualada. L'extrem barceloní ha rebut una pilota dins l’àrea, però el seu xut l'ha salvat molt bé Diego Fuoli amb una gran aturada. Per la resta, poc de transcendent. Encara, potser, veure Martí Vilà jugant de central. I força estona.