Hi ha una estadística que explica bona part de les dificultats de l’FC Andorra en aquest inici de temporada. Vint-i-set gols encaixats en catorze partits, una mitjana d’1,93 per jornada, que contrasta amb la proposta ofensiva d’un equip que sovint aconsegueix dominar trams dels enfrontaments. Divendres, davant el Leganés, la història va tornar a repetir-se. Els de Carles Manso van avançar-se amb un golàs de Carrique, van competir durant més de setanta minuts en inferioritat numèrica i van generar ocasions per discutir el resultat. Però els madrilenys van necessitar molt menys per endur-se els tres punts d’Encamp.
La preocupació no és només la quantitat de gols rebuts, sinó la manera com arriben. El tècnic tricolor ho va reconèixer sense embuts després del partit. “Si ens parem a analitzar com ens fan els gols, n’hi ha molts que venen de la mateixa manera”, va advertir. El primer gol del Leganés, per exemple, va néixer d’un desajustament en la línia defensiva que va permetre a Morata rebre a l’espai i assistir Millán. Una situació que Manso va atribuir a la falta de coordinació entre els defensors, situats a diferents alçades i incapaços de deixar el davanter en fora de joc.
#ParauladeMíster | Post vs CD Leganés
Aquesta fragilitat contrasta amb les exigències del model tricolor. L’Andorra necessita construir, combinar i superar línies de pressió per generar perill, mentre que els rivals sovint troben el camí del gol amb accions molt més directes. “Hem de fer moltíssimes coses molt bé i, si no acabem de cuidar aquests detalls, no aconseguirem punts”, va lamentar Manso, que considera imprescindible començar a reforçar l’equip des de la solidesa defensiva. Perquè el bon joc, per si sol, no serveix de gaire quan qualsevol desajustament es converteix en una ocasió clara per al contrari.
La situació també ha obert un debat sobre fins a quin punt les bones sensacions poden continuar justificant els resultats. Manso va assegurar que el cos tècnic i els futbolistes, especialment els capitans, havien compartit impressions al vestidor després de la derrota, amb la voluntat d’identificar els errors i corregir-los. “No és que vulguem sortir aquí a dir que les coses les estem fent bé per tirar pilotes a l’aire, perquè sempre intentem ser crítics”, va explicar. Tot i això, va insistir que contra el Leganés havia vist una resposta competitiva que no sempre s’havia produït en altres jornades.
I és que l’expulsió de Solozábal al minut 16 va alterar completament el plantejament inicial, però els tricolors no es van limitar a resistir. Van trobar el gol, van superar en diferents fases la pressió del Leganés i, especialment durant la segona meitat, van aconseguir instal·lar-se prop de l’àrea rival. “Avui em sembla que l’equip ha donat la cara”, va defensar Manso, que va insistir que el vestidor continua viu i convençut de les seves possibilitats. “No és un tema de deixadesa. La sensació dintre del vestidor és que tothom té ganes de seguir endavant”, va afegir.
PENALS I EXPULSIONS
Ara bé, més enllà de les errades de posicionament, l’Andorra també arrossega dues dinàmiques que compliquen encara més la seva situació. Els tricolors han comès quatre penals en les darreres quatre jornades, l’últim dels quals contra el Leganés, quan Pau López va evitar el gol de Dani Rodríguez des dels onze metres. “Si ens fan penal, tot i que avui l’hàgim aturat, hem de deixar de fer-los”, va insistir Manso, conscient que aquestes accions estan castigant un equip al qual ja li costa prou generar avantatges.
A aquesta estadística s’hi afegeix una altra de preocupant: quatre expulsions en els últims tres partits. A Tenerife van veure la vermella Jesús Owono i Lautaro de León; a Almeria va ser Diego Alende, a les acaballes del duel, i divendres Solozábal, amb una vermella directa després d’una revisió del VAR. La darrera expulsió va resultar especialment determinant, ja que va obligar l’Andorra a disputar més de setanta minuts amb un futbolista menys. Una acumulació de sancions que dificulta trobar continuïtat tant en els plantejaments com en les alineacions.
Entre les poques notes positives de la nit va destacar el rendiment de Carrique, avançat a una posició més ofensiva i autor de l’únic gol andorrà. Manso va explicar que la modificació tàctica buscava aprofitar millor els espais interiors i donar continuïtat a algunes de les bones sensacions mostrades a Almeria. El francès va respondre amb una de les seves actuacions més incisives, fins al punt que el tècnic el va considerar el millor jugador tricolor del partit. També va destacar l’aportació de Moró Sidibé, assistent en el gol, i la progressiva incorporació d’Enes Sali a la dinàmica competitiva després de no haver pogut fer la pretemporada.
Però les actuacions individuals no canvien una realitat col·lectiva cada vegada més exigent. L’Andorra continua penúltim amb onze punts, a falta que es completi la jornada, i necessita començar a convertir les bones intencions en victòries. El calendari tampoc concedeix gaire marge: el pròxim dissabte 28 de novembre, a les 14 hores, els tricolors visitaran Las Palmas amb la necessitat de frenar una dinàmica que ja acumula cinc jornades sense guanyar. Manso assegura que el vestidor ja ha començat a revisar els errors i que l’únic camí és continuar treballant. “Quedar-nos en la derrota d’avui no val per res”, va sentenciar.