Un parell de centenars de persones, més que menys, han acudit a l’acte inaugural. No hi ha dubte que les instal·lacions han aprovat amb nota. I com ha indicat el cap de Govern abans de descobrir la placa inaugural, hi ha “coses absolutament imprescindibles des de la perspectiva de la connectivitat, de la seguretat i, sobretot, des del vessant dels rescats i la qüestió sanitària”. Espot ha recordat que la necessitat de l’heliport ve de lluny. No ja del 2011, quan el projecte va agafar més volada amb el fiasco posterior de la proposta al Roc del Patapou, si no del 1985. També la cònsol Eva Sansa ha celebrat l’entorn on es troba situat l’heliport i més enllà d’esperar sinergies amb l’estació d’esquí de Pal, ha deixat clar que es troba lluny de nuclis urbans i això permetre posar fi a unes queixes històriques per les molèsties que suposava l’actual punt d’aterratge a la Massana.
Sapetti i Forné, durant els parlaments inaugurals, també han remarcat l’oportunitat d’una instal·lació moderna, pensada ja més enllà de les necessitats actuals. El secretari d’Estat, com ha avançat l’Altaveu, ha explicat que inicialment es preveuen unes 1.800 operacions anuals. Però cal tenir lligada la qüestió dels controls per poder establir vols regulars. I és que ara per ara, ni que ho volgués i en tingués l’oportunitat, la concessionària no té les eines necessàries per poder garantir els controls ‘entry/exit’ que s’exigeixen també com en el transport per carretera.
Espot ha explicat que aquest divendres té una reunió amb el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto, en què es tractarà aquesta qüestió. No hi ha data per trobar la solució necessària. Tot i que segons Forné, “nosaltres estem treballant incansablement perquè els vols amb helicòpter siguin considerats com els vehicles, que ja venen d’espai Schengen i se’n van a espai Schengen”. I que com a molt s’hagin de fer controls aleatoris.
El secretari d’Estat ha explicat que “actualment els vols comercials s’han de desplaçar en una estació intermèdia com són Girona i Reus. També volem demanar que l’aeroport de la Seu” pugui tenir la mateixa consideració. Però, de moment, aquesta solució no ha arribat i tampoc no s’ha acabat de tancar, ni molt ni poc, el conveni que permeti facilitar els vols regulars. És a dir, tot està en l’aire i, en l’actualitat, si ha de venir un vol de Barcelona s’ha d’avisar prèviament perquè l’autoritat competent vagi de forma exprés a fer el control que escaigui. Això, però, no és àgil. No acaba de fer encaixar l’engranatge.
Ara que hi ha l’equipament, doncs, falta engreixar la maquinària per convertir un ‘somni anhelat’ en quelcom de més pes. Fins i tot, ha reconegut Espot, un dinamitzador econòmic. Una nova oportunitat de negoci, per dir-ho d’aquesta manera. “Estar millor connectats també vol dir, evidentment, facilitar l’activitat empresarial i facilitar, doncs, l’arribada de residents de poder adquisitiu. I facilitar també l’arribada de turistes de poder adquisitiu i que no volen fer cues eternes”, ha explicat Espot.
El cap de Govern, visiblement satisfet com tots els intervinents i presents a l’acte ha reconegut que més enllà de ser una realitat palpable després d’anys de reivindicació i donar una resposta estratègica a la connectivitat i molt més, és també “una palanca per la diversificació del nostre turisme i del teixit empresarial. Dels nostres residents, anant cap a menys quantitat i més poder adquisitiu. Més qualitat”.
DADES CLAU
L’Heliport Nacional d’Andorra és la primera gran infraestructura aeronàutica del Principat concebuda per reforçar la connectivitat i millorar la resposta en situacions d’emergència i transport sanitari. Situat al Planell de la Caubella, a uns 1.900 metres d’altitud, està dissenyat per operar de manera continuada tant de dia com de nit, consolidant -se com un punt de referència per a la mobilitat aèria i els serveis essencials del país. • Altitud: 1.900 metres • Operativa: 24 hores al dia • Àrea principal de vol: 100 × 20 metres • Espai per als hangars: 800 m 2 • Qualificació energètica: A. El projecte s’ha desenvolupat seguint estàndards internacionals d’aviació i criteris d’exigència tècnica, amb una clara voluntat d’integració paisatgística. L’heliport disposa d’un camp de vol dimensionat per garantir operacions segures en entorns d’alta muntanya, amb espais diferenciats per a operacions habituals i emergències sanitàries, així com tecnologia avançada d’il·luminació i suport a la navegació. La infraestructura integra diferents equipaments que permeten una operativa completa i eficient: • Terminal de passatgers • Centre d’operacions i coordinació • Hangar i espais tècnics • Zones d’estacionament per a helicòpters • Serveis de suport i seguretat Aquest conjunt permet atendre activitats de transport, emergències i serveis institucionals. El projecte incorpora criteris de sostenibilitat i respecte pel medi natural, amb mesures com l’ús de la fusta com a material estructural, alta eficiència energètica, energies renovables i una integració paisatgística acurada. L’obra civil s’ha adaptat a les característiques de l’entorn de muntanya, amb solucions constructives que afavoreixen la integració paisatgística i redueixen l’impacte visual de la infraestructura.