El canvi s’embastarà a través d’un projecte de llei que ja està tancat i pactat amb el sector. Es preveu enviar-lo a tràmit parlamentari en pocs dies, tot i que el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, ha reconegut que, un cop al Consell General, no és segur que es pugui aprovar abans del final de legislatura. “El tenim acabat”, ha apuntat. Un cop estigui en vigor, això sí, suposarà un model totalment diferent per a les mútues: “Serà un sistema més just per a tothom, amb menys dependència d’aspectes polítics i més basat en aspectes tècnics, com ara les inversions”.
“Serà un sistema més just per a tothom, amb menys dependència d’aspectes polítics i més basat en aspectes tècnics, com ara les inversions”, ha assegurat el secretari d’Estat de Transició Energètica, David Forné
Actualment, com ha posat en relleu el director d’Energia i Transports, Carles Miquel, la retribució a les societats parroquials surt de la diferència entre la tarifa que paga el client i el que cobra FEDA com a subministrador majorista. I, en aquest cas, les decisions de Govern a l’hora de fixar els preus poden tenir repercussions importants que “poden ser molt diferents segons cada entitat”. Així doncs, això fa que “aquests ingressos no forçosament s'ajusten a les necessitats del mateix sistema”. Per tant, “hem de reduir aquest impacte”.
I la solució que s’ha trobat i, segons ha assegurat Forné, s’ha consensuat amb el sector, és un altre model en què la retribució. Amb la nova llei les empreses estaran obligades a passar els ingressos rebuts per la distribució d’energia a una mena de pot comú. A partir d’aquí, el total recaptat es redistribuirà seguint diferents criteris, com ara la necessitat que cadascuna tingui de fer inversions o els costos que ha de suportar per manteniment o explotació. Així, se’ls “alliberarà” dels “impactes siguin positius o negatius” que puguin tenir derivats de les decisions a l’hora de marcar tarifes per part del Govern.
El que es proposa ara és un model basa en una retribució segons diferents aspectes, com ara les inversions que calgui fer a la xarxa, el manteniment o l’explotació entre altres. S’entén que, d’aquesta forma, “s’alliberen” les mútues dels riscos que poden representar les decisions tarifàries per part de l’executiu. Prèviament, el que es marcarà és que els ingressos procedents dels clients de cada societat aniran a una mena de pot comú que, després, es repartirà seguint, com s’ha dit, els criteris anteriors.
La previsió és tramitar la llei properament. Aquesta, però, no inclou una altra possibilitat que s’ha estat analitzant: la comercialització també conjunta. Per ara, no es descarta, però qualsevol decisió en aquest sentit ja es deixa per a més endavant. Per a la propera legislatura.
BALANÇ ENERGÈTIC
Forné i Miquel han explicat el nou sistema en el marc de la roda de premsa que ha servit per fer balanç de la legislatura en matèria energètica i per presentar el balanç elèctric nacional del 2025, document que serà públic i que es preveu anar analitzant cada exercici. “Aquesta informació és clau per planificar el futur energètic del país i prendre decisions orientades a incrementar la producció nacional, reduir la dependència exterior i avançar cap a un model energètic més sostenible i resilient”, ha afirmat el secretari d’Estat.
Així, es posa en relleu que, els darrers anys, s’ha aconseguit disparar de forma molt important l’energia fotovoltaica, fins a un 90%. I encara ho hauria de fer més en un futur proper, ja que s’ha de culminar el projecte de concessió de teulades d’edificis públics per a la instal·lació de plaques solars. I això ha elevat la producció pròpia, que ja se situa en el 22% de la demanda. L’objectiu es manté: pel 2030 es vol arribar al 33% gràcies també al projecte del parc eòlic del Maià. “Produir més significa més seguretat i menys exposició als mercats exteriors. La transició energètica és una aposta per a la seguretat i el futur d’Andorra. Hem assentat les bases pel fotovoltaic i la hidroelèctrica i ara ens falta l’eòlic”, ha indicat Forné.