MoraBanc espera tancar en dos mesos la compra de BancSabadell d’Andorra

Les primeres converses que han donat com a resultat la signatura d’una carta d’intencions van molt ben encaminades i la matriu catalana de l’entitat absorbida té ganes de centrar-se en el negoci a l’Estat espanyol

A l'avinguda Meritxell queden gairebé davant per davant la seu central de MoraBanc i una oficina de BSABanc

Les converses entre MoraBanc i Banc Sabadell per la compra-venda de la filial andorrana de l’entitat espanyola estan molt ben encarades. Hi ha interès per totes dues parts i “la negociació és seriosa”. Tant que en un parell de mesos l’operació hauria d’estar definida sinó tancada. Així ho han admès fonts de les dues entitats que han assegurat que “l’operació financera té tot el sentit” i donaria lloc “sense cap mena de dubte al primer banc d’Andorra”.

Per separat, tant l’entitat andorrana com el banc català han anunciat aquest dilluns l’inici formal de les converses. Les fonts consultades han assegurat que una vegada comunicada la situació als reguladors, especialment a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) es volien evitar filtracions alhora que Banc Sabadell no es podia permetre, cotitzant als mercats, cap mena d’especulació. D’aquí que s’ha comunicat oficialment la posada en marxa oficial de la negociació, que suposaria l’adquisició per part de MoraBanc del 51% de les accions que Banc Sabadell té en la seva filial andorrana, BancSabadell d’Andorra.

Conflueixen les ganes de guanyar mercat de MoraBanc i els bons resultats obtinguts els darrers anys; de l’altra, el creixement ordenat però constant que els últims cinc anys ha experimentat a nivell de banca país la filial andorrana de l’entitat catalana; i, finalment, les ganes o necessitat de Banc Sabadell de replegar-se en l’entorn espanyol

Les fonts consultades han assegurat que el mateix preu que es pacti per les participacions de l’entitat ara dirigida per César González-Bueno es pagarà a la resta d’accionistes si es volen desprendre dels seus títols. De socis locals, per dir-ho d’alguna manera, n’hi ha uns 700 dels quals una vintena són considerats socis-promotors i cadascun d’ells disposa d’entre un 2 i un 4% de l’accionariat total, que en cas de produir-se la integració quedaria diluït. Però podrien mantenir la participació, en els termes que escaiguin i de voler-ho, en l’entitat resultant de la compra-venda.

Hores d’ara, segons les fonts, s’han alineat com a mínim tres elements, tres plantejaments, que porten a animar la negociació i a  la voluntat que l’operació vagi a bon port. D’una banda, les ganes de creixement de MoraBanc -que fa pocs dies estrenava nou president, un Joan Maria Nin que al seu dia va ser conseller delegat de Banc Sabadell- i els bons resultats obtinguts els darrers anys; de l’altra, el creixement ordenat però constant que els últims cinc anys ha experimentat a nivell de banca país la filial andorrana de l’entitat catalana; i, finalment, les ganes o necessitat de Banc Sabadell de replegar-se en l’entorn espanyol i no perdre energia més enllà d’aquest mercat en un moment especialment complexe arran de la crisi derivada de la pandèmia.

De fet, el conseller delegat de Banc Sabadell, César González-Bueno, ho ha deixat ben clar aquest dilluns mateix en afirmar que “aquestes converses s’emmarquen en la nostra estratègia de centrar la nostra activitat de negoci a Espanya i considerar aquelles operacions corporatives internacionals que tinguin sentit tant per la naturalesa del comprador com per les condicions econòmiques plantejades”. La naturalesa del comprador tindria tot el sentit del món, han recordat altres fonts. L’oferta és el que cal dirimir. No ha transcendit, però les primeres aproximacions no serien dolentes.

MoraBanc i Banc Sabadell han firmat una carta d'intencions. Toni Solanelles

Les fonts consultades han assegurat que l’aterratge de Nin no té res a veure amb la negociació. Ara bé, tot i la coincidència entre les fonts d’una i altra banda, costa d’entendre que un executiu agressiu com Nin, amb passat a Banc Sabadell, arribi a MoraBanc i no tingui res a veure amb la integració que, una vegada ja dissenyada, això sí que no han admès les fonts, no només avalaria sinó que estaria empenyent del tot. Per tant, a ningú no se li pot escapar que el paper de Nin tindrà rellevància d’una manera o altra.

L’entitat espanyola es desprendria del 51% de què disposa a la filial andorrana i les condicions que es pactin s’oferiran als socis locals minoritaris -uns 700, dels quals una vintena són més rellevants i poden arribar a ostentat entre un 2 i un 4% del capital social

És clar, i així ho ha remarcat MoraBanc en un comunicat corporatiu, de confirmar-se, l’operació “donaria lloc a l’entitat líder en el mercat andorrà pel que fa a les principals magnituds de negoci en el mercat domèstic, rendibilitat i solvència”. I “l’entitat resultant tindria un balanç molt sòlid i ben capitalitzat per continuar donant suport a la recuperació de l’economia andorrana. Així mateix, la integració permetria incrementar considerablement la inversió en tecnologia per poder fer front als reptes de futur així com seguir”.

L’anunci ha causat relativa sorpresa. Més pel fet que es fes pública la negociació en una fase tan suposadament inicial que no pas que realment s’estigui negociant. De fet, i tot i que en el sector financer hi ha molta prudència alhora que expectació per veure com avancen les converses i quins són els paràmetres en què es fixa l’eventual compra-venda, també es té clar que segurament de totes les aliances possibles, la que ara s’està gestant és la que hores d’ara té més sentit de totes i pot resultat més beneficiosa per totes dues parts. L’operació donaria lloc a un grup amb més de 9.800 milions d’euros en recursos de clients, 1.500 milions d’euros d’inversió creditícia i unes ràtios de solvència líders a Andorra.

Queda clar que de culminar amb èxit la negociació, Banc Sabadell, amb un termini de temps relativament curt, desapareixeria del mercat andorrà i tot seria MoraBanc. Alhora, un dels aspectes que teòricament es posaran sobre la taula és el fet que es destrueixin el menor nombre de llocs de treball possibles, tot i partint de la base que hi haurà posicions laborals que entre els uns i els altres quedaran amortitzades i no hi haurà més remei que sacrificar-les. Però per això encara és una mica aviat. Ara, no anirà més enllà d’unes quantes setmanes.

Etiquetes: