El soci fundador i administrador únic d’Edibs, Jorge Morcuende, ha explicat a l’Altaveu que s’estava negociant l’adquisició de Nuclio Digital School des del quart trimestre de l’any passat. I que la firma adquirida és “una escola sòlida”. Però “quan vam procedir a fer la ‘due diligence’ ens vam adonar que tenia molt deute, amb administracions, amb bancs, i això feia totalment inviable el projecte”. Com s’ha indicat ja, el deute contret per la societat espanyola, tal i com ja va explicar l’Altaveu, era d’1,8 milions d’euros. Morcuende hauria plantejat posar en marxa un concurs de creditors i seria en aquest marc que Edibs va passar a fer-se càrrec de la firma espanyola.
Segons l’administrador únic d’Edibs -que té la seu social establerta en un despatx de l’edifici Cornella 1 d’Andorra la Vella i, evidentment, no fa ni una sola classe presencial-, malgrat el deute contret, Nuclio Digital School “té bona marca, alumnes i una base física sòlida”. D’aquí que Edibs mantenia l’interès i, sempre segons la versió de Morcuende, hauria fet la millor proposta als liquidadors. “Ens interessa l’estructura” i va ser “l’opció més viable” que van trobar els liquidadors. “Comprem els actius però no els passius.”
És a dir, segons aquest emprenedor d’Àvila que fa començar fent cursets per saber comprar per Amazon i ara fa cursos de tota mena encarats al màrqueting digital, Edibs s’ha fet càrrec de la unitat productiva amb el compromís de mantenir -a això obliga el concurs- durant dos anys almenys en dansa l’escola adquirida. Aquesta assumpció suposa una inversió de mig milió d’euros en xifres rodones. I amb aquests diners es garanteixen elements clau. Fonamentalment, el personal -una vintena llarga d’empleats amb un ròssec acumulat de 170.000 euros davant la Seguretat Social espanyola que sí que han d’assumir i que s’inclou en la xifra anteriorment donadamés cent professors autònoms- i la continuïtat de les formacions que fins ara oferia l’escola.
És a dir, no es deixa ‘tirat’ ningú. L’escola espanyola té uns 400 alumnes i espais físics, s’ha dit, a la capital catalana i a la capital de l’Estat espanyol, un element que Morcuende també destaca com a interessant. A Andorra, Edibs (que és l’anagrama d’Edi Business School) no ofereix cap títol d’Estat. I quan la societat va avaluar convertir-se en universitat ho va deixar córrer. Segons el soci fundador de la societat, que insisteix que “el valor de la compra són 500.000 euros”, Edibs té contractada una desena de persones i en dos anys i mig -període que cita Morcuende encara que l’Altaveu ha pogut corroborar com la societat tot just va ser donada d’alta el maig del 2024- ha tingut dos milers d’alumnes.
Els clients-estudiants són fonamentalment espanyols, francesos i alemanys i tenir centres formatius a Madrid i Barcelona, aparentment, els pot obrir una altra línia de negoci. En tot cas, Morcuende indica que el compleix les obligacions de dies mínims d’estada a Andorra -afirma viure a la Massana i no tenir cap propietat a Eivissa- i després de reconèixer que es va traslladar d’Àvila al Principat “per motius fiscals”, garanteix que es va constituir l’empresa seguint tots els requisits fixats en el seu moment per a la inversió estrangera. Morcuende, de 32 anys, apareix com a únic soci i beneficiari efectiu de la societat.