La desaparició del seu fundador ha estat comunicat aquest dimarts pel grup que va fundar l’empresari, nascut el 1933 a Cervera, tot i que la seva activitat professional la va iniciar amb la producció d’àrids i asfalt a Binèfar (Osca). Va ser el 1968 quan, ja a Lleida, va fundar la societat que porta el seu nom que, el 2005, va fer encara un salt més potent en el món de la construcció quan va comprar Acsa, la fins llavors divisió en aquest àmbit d’Agbar. A partir d’aquí, es va convertir en el grup Sorigué.
El 2011, Julio Sorigué va fer un pas al costat i va donar el relleu generacional al capdavant del conglomerat a la seva neboda, Ana Vallés. Tot i això, fins ara mantenia el càrrec de president honorífic. Més enllà de l’àmbit econòmic, la seva activitat també va ser important en el mecenatge d’activitats culturals, educatives i socials a través de la Fundació Sorigué, que va impulsar l’any 1985 amb la seva dona, Josefina Blasco.
I en tots dos vessants la seva relació amb Andorra va ser intensa. En l’empresarial va aliar-se amb diferents societats del Principat per tirar endavant infraestructures clau. És el cas de l’ampliació de la depuradora d’Anyós, amb Copsa, empresa de la qual era soci fundador, o la construcció de l’EDAR Sud, amb Cevalls. També va encarregar-se amb Copsa de la rotonda d’accés est del túnel de les Dos Valires o de la xarxes de calor de Soldeu i a Andorra la Vella. A la vegada, també era accionista de Pavand.
“Pujava gairebé cada setmana o, com a molt, cada dos”, ha explicat l’alma mater del L’Andart, Pere Moles. I fruit d’aquesta presència al país, el dissenyador va poder entrar en contacte amb la Fundació Sorigué, que ha estat una peça clau en les sis edicions de l’esdeveniment artístic, tant cedint obres com patrocinant artistes. “És una sort tenir-los com a patrocinadors”, ha indicat. De fet, en la propera edició està previst que aporti tres dels autors convidats.
Comentaris (3)