Les diverses fonts consultades han reconegut tibantors entre els socis i diferències importants en les maneres de fer. Les persones acomiadades, algunes amb tres dècades d’experiència a Pal-Arinsal, estan immerses en un important malestar. I al comú de la Massana no han agradat gens les decisions adoptades pel soci majoritari i, en certa manera, impulsades per Crèdit Andorrà i el comú de Canillo, que consideren que no pot ser que l’estació massanenca sigui un llast constant per al projecte, segons les fonts consultades. Des del cantó canillenc, el desequilibri és massa important i cal cercar l’eficiència.
Hi hauria dos models clarament contraposats. Una visió totalment empresarial, que és la que lidera David Hidalgo des d’Ensisa, i un praxi de l’empresa-institució on primarien certes maneres de fer que sempre troben el suport de l’administració, en aquest cas comunal. En tot cas, des de la Massana, i admetent que calia remuntar la situació i remuntar les xifres vermelles, es va proposar estudiar fórmules que es consideraven més adequades per ajustar les despeses de personal però el plantejament no hauria estat avalat pel soci majoritari. I això ha portat a canvis importants aquest estiu que han suposat la sortida de més de mitja dotzena de persones.
“Una cosa són els números i la recerca d’eficiències i, l’altra, són les formes, i qui les pateix més és EMAP”, indiquen fonts properes a la corporació massanenca
Segons algunes de les fonts consultades, des del comú de la Massana, i en alguns casos directament per part de la cònsol major, Eva Sansa, s’ha plantejat als treballadors de més llarga trajectòria que s’han vist immersos en la remodelació de la plantilla i, per tant, que han causat baixa forçada d’EMAP, poder-se recol·locar en alguna plaça vacant a la corporació. De fet, en almenys un cas això ha estat així. Des de la Massana s’admet que “una cosa són els números i la recerca d’eficiències i, l’altra, són les formes, i qui les pateix més és EMAP”.
Fonts properes als acomiadats lamenten les formes emprades i fins i tot arriben a apuntar que s’haurien utilitzat mecanismes fora de la llei per buscar la sortida del personal amb el qual no es comptava. Però ni tan sols des de l’entorn comunal massanenc s’avala que s’hagi fet res al·legal. I, en tot cas, “hi ha processos com els de presumpte assetjament laboral que poden ser situacions subjectives i, per tant, si algú aprecia un escenari com aquest hi ha sempre la Justícia per discutir-ho”. Un exemple, Ensisa ha fitxat aquest estiu un històric cap de pistes de Saetde que la gestora de les estacions del Pas i Grau va acabar fent fora per desavinences personals. I l’ha fitxat per situar-lo com a cap de pistes a Pal-Arinsal, on hi havia una persona encarregada d’aquestes funcions des de feia molts anys. Qui està al lloc on arriba una persona nova contractada per l’accionista majoritari del conglomerat empresarial pot entendre moltes coses.
Sia com vulgui, des de la Massana no s’observa res il·legal però sí que pot ser reprovable des de l’ètica o les formes de fer. “No són les maneres que s’emprarien des del cantó massanenc però preocupa encara més la comercialització. S’ha de trobar un equilibri i és difícil, però estem en el camí”. I malgrat que es consideri complicat no es veu impossible, més després d’aconseguir que tots els engranatges del hòlding hagin aconseguit fer un sol equip per afrontar el recent campionat del món de BTT celebrat a Pal.
‘VISIÓ CANILLO’
Ja s’ha dit que la integració -que pot ser una metàfora d’absorció de Pal-Arinsal per part de Soldeu-el Tarter quant a model empresarial- està resultant complicada. I ho és perquè l’estació massanenca, per la seva situació, no és gens fàcil i necessita de molta inversió. S’entén des d’Ensisa, que porta les regnes de Setap365, que a Pal-Arinsal calia ordenar maneres de fer i establir uns processos clars i precisos entre el personal. Aquesta seria la conclusió a la que s’ha arribat des del soci majoritari després de dos exercicis d’observació i de l’anàlisi dels números presentats des d’EMAP, respecte dels quals s’han detectat alguns desajustaments.
Crèdit Andorrà i el comú de Canillo, s’ha indicat ja, no estan disposats a què Pal-Arinsal sigui una butxaca foradada permanent. I les dues institucions haurien estat les primeres en empènyer la direcció general de Setap365 a adoptar mesures per reconduir la situació encara que fossin traumàtiques. És a dir, s’està implantant el model Ensisa a EMAP i qui no s’adapta, pel motiu que sigui, és convidat a marxar. Hi ha personal que ho ha entès, asseguren les fonts, i altres treballadors que no aconsegueixen adaptar-se o que no ho volen. Tothom té els seus motius. I llavors es quan passen les tisores. Més o menys esmolades.