La sala penal del Tribunal Superior (TS) acaba de dictar formalment la recusació de la batlle Azahara Cascales en la causa Landstreet, una de les derivades del ‘cas BPA’. D’aquesta manera, la instructora no podrà seguir investigant aquest afer que havia heretat de l’ara magistrada del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance. El TS ha confirmat l’apartament de Cascales arran d’una resolució del Tribunal Constitucional.
La recusació de la batlle va ser promoguda per la defensa dels màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització, els germans Higini i Ramon Cierco. Inicialment, la sala penal del TS va refusar la petició recordant que el fet que Cascales hagués estat dos anys exercint com a assessora de Govern, del ministeri de Justícia i Interior en concret, no afectava en absolut la seva imparcialitat atès que per raó d’aquell càrrec no havia tingut coneixement de cap element dels que integren la causa actual.
El Constitucional, però, va entendre que calia atendre d’una manera àmplia però acurada alhora la motivació de la recusació. Cascales va agafar excedència de la Batllia per convertir-se en mà dreta del ministre Xavier Espot i dos anys després va deixar el càrrec d’assessora per reincorporar-se d’immediat novament a la funció jurisdiccional. El TC recordava també la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets de l’Home que alerta que cal ser molt curós amb els aspectes relacionats amb la imparcialitat que s’exigeix als jutges. Per aquest motiu va considerar que la desestimació de la recusació vulnerava el dret a la jurisdicció dels recurrents i anul·lant la decisió del Superior, li demanava que tornés a resoldre, que tornés a emetre un veredicte.
I això és el que acaba de fer la sala. El tribunal insisteix en què “a Andorra, és freqüent que els batlles tinguin experiència en gabinets d’advocats o com a funcionaris, fet que limita la disponibilitat de cadascú i afavoreix situacions d’incompatibilitat, amb conseqüències importants”. Però també diu, després d’insistir que Cascales no va tenir coneixement del dossier del qual fins ara s’ocupava, que “el Tribunal Constitucional aplica una concepció estricta del principi d’imparcialitat objectiva, que la sala penal ha d’admetre i integrar en la seva jurisprudència actual i futura, sense altra consideració”.
En conseqüència, no pot fer altra cosa que acceptar ara la recusació de la batlle, amb la qual cosa queda apartada del ‘cas Landstreet’. Més encara, havent d’integrar, com diu que fa, en la seva jurisprudència el criteri imposat pel Constitucional, tot porta a pensar que Azahara Cascales no podrà investigar cap derivada del ‘cas BPA’ en què el Govern s’hagi personat. De fet, segons la mateixa regla de tres, la batlle no podrà mai instruir, almenys durant un temps prudencial, cap cas en què l’executiu sigui part.