El Constitucional tanca del tot el cas de la presumpta estafa pel contracte entre els Mallol i Pyrénées

Els Cachafeiro van presentar una querella criminal en considerar que l’acord de futur per l’explotació del Punt de Trobada era fraudulent, situació que els tribunals ordinaris van descartar

-
Les decisions judicials que van desestimar que el contracte signat al seu dia entre els propietaris del terreny on hi ha bastit el Punt de Trobada i Pyrénées fos fraudulent i un intent d’estafar els Cachafeiro, tal i com aquests van denunciar, són jurídicament correctes. Així ho avala el Tribunal Constitucional (TC), que no admeten un recurs d’empara dels actuals explotadors del centre comercial lauredià dóna per tancat un dels capítols de la batalla legal que mantenen les tres parts en litigi: els Mallol, els Pérez i els Cachafeiro.

Els actuals explotadors del Punt de Trobada van presentar una querella criminal al seu dia considerant que el contracte signat entre els Mallol i Pyrénées, per les condicions draconianes que a parer dels Cachafeiro contenia, havia de ser considerat una estafa, en grau de temptativa, i una estafa processal. Tots els tribunals ordinaris que van intervenir en la resolució de la querella, arxivada a l’inici, van considerar que no hi havia elements per donar lloc a les pretensions del querellant.

Més encara, ho consideraven una estratègia dilatòria en el marc del procediment pel desnonament del Punt de Trobada. Els Cachafeiro, però, van mantenir que les decisions dels organismes jurisdiccionals no havien estat argumentades degudament, que s’havien tret el cas de sobre sense més. I per això van promoure el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional, que va acceptar estudiar l’afer però ara ha arribat a la conclusió que les decisions que van desestimar la querella són ajustades a Dret.

Malgrat que l’afer de la querella i la denúncia que el contracte entre els Pérez i els Mallol era fraudulent queda descartat, aquesta circumstància ara no té cap efecte sobre el procés de desnonament

El TC considera en una sentència dictada recentment que “tant l’aute de la batlle instructora (considerants III, IV, V i VI) com el del Tribunal de Corts (considerants primer, segon, tercer, quart i cinquè) responen a criteris de lògica formal i de lògica jurídica. No s’adverteixen, en cap de les dues resolucions, contradiccions internes o errors lògics manifestos que puguin determinar irraonabilitat i, per consegüent, carència de motivació”.

L’Alt tribunal ja admet que el cas en què s’emmarca la querella és d’enorme complexitat, però recorda que aquesta jurisdicció no esdevé una tercera instància ni tampoc el fet que els tribunals no donin la raó a un demandant (un querellant en aquest cas) pressuposa que la decisió no és bona. També ve a dir el TC que el fet que una resolució contingui una argumentació concisa no la converteix en irracional o anòmala. 

Malgrat que l’afer de la querella i la denúncia que el contracte entre els Pérez i els Mallol era fraudulent queda ara del tot tancat en el sentit que no es pot pas considerar així, aquesta circumstància ara no té cap efecte sobre el procés de desnonament, que es manté aturat en aquest cas per una altra decisió del Constitucional, que ha decidit analitzar si es va fer una bona aplicació de la llei en les decisions de la secció civil de la Batllia i la sala civil del Tribunal Superior respecte al fet que calia fer fora del Punt de Trobada els Cachafeiro.