Minoves ha explicat que jurídicament el IURS ja existeix i també està ja inserit “dins de l'estructura de la universitat”. “En aquest moment està elaborant els plans estratègics a nivell de la recerca”, ha dit el rector universitari que ha aprofundit una mica més en tot plegat: “Hi ha un consell assessor que està presidit per la doctora Magda Marquet, que ens va fer de posar a la universitat al discurs d’obertura de l'any acadèmic l’any 2024”, però tot i la satisfacció pel fet que sigui Marquet qui presideixi aquest organisme, no acaba d’estar configurat plenament en el seu conjunt. El que està clar és que l’institut en qüestió i la seva estratègia se sustentaran en tres grans pols. I el primer serà el derivat del laboratori epidemiològic.
Helena Mas, que ha ressaltat la importància de la recerca, ha explicat que “el laboratori nacional d’epidemiologia, que penjava del ministeri de Salut i estava ubicat al SAAS, s’ha vist la necessitat, la voluntat, de poder fer una transformació de laboratori a institut de recerca vinculat a la Universitat d’Andorra”. Per a la ministra és important la convivència d’una activitat més assistencial o d’aplicació i una altra més de recerca. Per a l’eficiència del sistema sanitari, ha assegurat Mas, “la recerca és fonamental”.
Segons Mas, “l’impuls a la recerca té unes conseqüències molt clares a diferents nivells”. En primer terme, “la recerca té beneficis en la nostra salut, perquè porta a un seguit de conclusions. També té beneficis a l’hora de reclutar professionals de la salut perquè podem ser més atractius”. I després té un altre objectiu que és fomentar la diversificació econòmica, ha insistit la titular ministerial.
ELS TRES POLS DEL IURS
Si fer recerca té tres impactes molt clars, l’Institut Universitari de Recerca en Salut tindrà tres pols o àmbits d’investigació també fonamentals. Un serà l’epidemiologia derivat de la incorporació del laboratori nacional fins ara adscrit al SAAS. “Després, l’envelliment és un dels temes que el consell assessor ha remarcat com a important, i també la promoció de la salut, la prevenció”, ha ressaltat Minoves. L’IURS tindrà pressupost en vistes a l’any que ve alhora que quan acabi aquest 2025 s’extingirà el que hi havia per al laboratori nacional. I es començarà a planificar l’estratègia de recerca en les tres matèries anunciades.
Minoves, que ha destacat que des que es va crear l’UdA a través de l’escola d’infermeria el 1988, sempre la salut hi ha estat molt present en la feina acadèmica i, per tant, “és un marcador del seu ADN”, també ha ressaltat que ara es passa de la instrucció “en matèria de salut i la formació de moltes infermeres, a fer recerca dins d’un ecosistema d’Andorra on hi ha empreses que s’hi dediquen”. El rector universitari ha destacat també que les dimensions del país permeten fer estudis de gran abast, perquè tot i petit concerneixen a tot un país, i “això sí que és interessant per a algunes col·laboracions”.
Juli Minoves ha explicat que si fins ara l’escola d’infermeria és la gran pota del centre de ciències de la salut, el IURS en serà l’altra pota. I com en el primer cas, hi haurà d’haver un responsable. I la idea és que sigui un doctor. De fet, ha ressaltat el rector universitari, “la Universitat d’Andorra, com totes les universitat, aposta perquè els caps de departament, les persones que ensenyen, tinguin doctorats”. De fet, ha destacat que s’està fent un esforç perquè els ensenyants i els responsables, i els investigadors, siguin doctors sempre que es pugui. I si no ho són d’entrada, se’ls dona un termini de cinc anys perquè assoleixin el nivell requerit.
Finalment, la ministra, sobre la ubicació de l’IURS, ha afirmat que “a nosaltres ens agradaria moltíssim que poguéssim tenir aquest institut a les dependències de CATSA. Però CATSA està en un procés del ministeri de Presidència i Economia. I són ells els que estan dissenyant aquests nous espais, estan en aquest projecte estructural de l’edifici i a nosaltres ens agradaria molt que ens hi comptessin. Però ja ho veurem, encara és aviat”.
VUIT HORES DE FORMACIÓ PER SABER DONAR MALES NOTÍCIES
El ministeri de Salut i la Universitat d’Andorra posen en marxa d’un nou programa formatiu dedicat a la comunicació de males notícies. Ho fan després de signar un nou conveni entre les institucions que amplia les formacions en matèria de salut mental i addiccions que ofereix actualment l’UdA. Aquestes formacions formen part de les accions recollides al Pla Integral de Salut Mental (PISMA). “La salut mental és un eix prioritari del Govern, no solament en l’àmbit de la prevenció i assistencial, sinó també pel que fa a la formació. La bona comunicació de les males notícies és un factor clau perl’impacte que té en les persones i pel maneig de la situació crítica”, ha expressat la ministra de Salut, Helena Mas, durant la presentació als mitjans de comunicació. Per la seva banda, el rector de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves, ha assegurat que “aquestes formacions impulsades entre el ministeri de Salut i l’UdA són necessàries i importants per aquest motiu renovem anualment i en fem noves edicions, amb l’objectiu de poder arribar a tots els agents socials i comunitaris”. Aquest curs, dirigit a professionals d’emergències, sanitaris, agents comunitaris i socials, té com a objectiu proporcionar tècniques, habilitats i recursos per comunicar males notícies de manera estructurada i efectiva, gestionar-ne l’impacte emocional i reconèixer les dificultats que poden sorgir durant el procés, segons ha exposat Mas. La formació, de 8 hores (0,5 crèdits europeus), tindrà lloc el 10 de desembre de 2025 a la Universitat d’Andorra. Les preinscripcions estan obertes fins al 26 de novembre a través del web www.uda.ad/comunicacio-de-males-noticies. Pel que fa al cost, el Ministeri en patrocina el 80% i l’usuari el 20%, que en aquest cas són 30 euros.
Aquest nou curs s’emmarca en una col·laboració consolidada entre el ministeri de Salut i la Universitat d’Andorra, que ja ha permès posar en marxa diversos programes formatius en l’àmbit de la salut mental. Per una banda, el curs de “Salut mental i addiccions per a agents comunitaris i socials”, engegat el 2022, arriba a la vuitena edició amb 147 professionals formats, i, per una altra, el curs de ‘Maneig de situacions de crisi i alteracions conductuals per a agents de cossos especials i de seguretat’, iniciat el 2024, suma ja tres edicions amb 22 agents formats. Aquests dos cursos, amb una valoració mitjana excel·lent per part dels participants, han contribuït a millorar les competències dels professionals implicats en la salut mental i l’atenció a situacions d’emergència a Andorra.