Així ho ha explicat a ANA el secretari general del sindicat, Sergi Esteves. Admet que, actualment, el SEP no disposa de les dades concretes sobre la situació de les borses de treball a l’inici del curs, però ha apuntat que les ofertes de feina publicades pel ministeri d’Educació a principi de curs permeten al sindicat intuir que “van fluir com ha passat els últims anys”. Tot i això, ha remarcat que “continuem amb mancances de personal en forma general”, una situació que pot acabar comportant que part dels docents assumeixin més càrrega de feina.
Esteves considera que la professió docent s’ha convertit en una feina “poc atractiva, econòmicament” perquè els salaris no compensen prou el nivell de vida actual d’Andorra i ha posat el focus especialment en el preu dels pisos
Segons apunta Esteves, aquesta carència d’efectius pot provocar que “la resta del personal” hagi d’assumir “hores extraordinàries”, així com altres disfuncions en el funcionament dels centres. El dirigent del SEP ha explicat que, en alguns casos, això pot arribar a comportar que quedin aules sense activitat lectiva mentre es resol la cobertura d’una plaça, tot i que ha remarcat que els últims anys el ministeri i recursos humans han acabat trobant solucions per cobrir les necessitats de personal.
En aquest sentit, el representant sindical ha considerat que “un sistema educatiu solvent no hauria de tenir aquests problemes de personal”, especialment en un sector com el de l’ensenyança. Al seu entendre, la dificultat per captar professionals està relacionada, entre altres factors, amb les condicions econòmiques i amb el cost de l’habitatge al país. Esteves ha explicat que el SEP considera que la professió docent s’ha convertit en una feina “poc atractiva, econòmicament” perquè els salaris no compensen prou el nivell de vida actual d’Andorra i ha posat el focus especialment en el preu dels pisos. Segons ha exposat, aquesta situació afecta també professionals que tradicionalment es desplaçaven des de Catalunya, especialment de l’Alt Urgell, per treballar al Principat.
“Aquest personal deixa de venir aquí perquè té unes millors condicions a Catalunya pel nivell de vida”, ha comentat. I el motiu el té clar: el salari andorrà pot deixar de ser suficient per compensar la diferència en el cost de l’habitatge. En aquest sentit, ha comparat el cost de pagar un pis a municipis de l’Alt Urgell amb el que suposa fer-ho al Principat i ha conclòs que "el sou no sempre compensa".
A aquesta qüestió hi ha afegit el que considera un “desprestigi social” de la professió educativa. Esteves ha lamentat que, al seu parer, sovint es tendeix a opinar sobre l’educació sense tenir coneixements professionals específics i ha defensat que “és una feina poc agraïda socialment, poc reconeguda” i que, si les condicions econòmiques tampoc compensen, “tindrem un problema”. De fet, afirma, “ja l’estem tenint”, ha afegit.
MÉS CÀRREGA PER ALS DOCENTS
Pel que fa específicament a les hores extraordinàries, Esteves ha remarcat que el SEP encara no les té quantificades. Precisament per això, una de les actuacions que el sindicat vol impulsar aquest curs és recollir informació per poder determinar l’abast d’aquesta situació. Ara be, també alerta que no és l’únic factor que incideix en la càrrega de feina que han d’assumir els docents. “Hi ha una diferència entre les hores extra que tens a contracte i les que acabes fent de dedicació”, ha explicat, en referència també al temps que els docents destinen a preparar classes fora de l’horari estrictament lectiu.
Aquesta situació, segons Esteves, està relacionada amb una altra de les reivindicacions que el sindicat manté des de fa temps: els canvis en les normes que estableixen les funcions i les tasques dels professors. “Cal una modificació dels reglaments del personal”, ha afirmat, perquè, segons ha explicat, actualment “a vegades tothom acaba fent de tot” i això pot generar “disfuncions”.
El SEP considera que aquests textos no s’han adaptat prou a la realitat actual dels centres. Esteves ha situat algunes de les normes de referència a principis dels anys 2000 i ha apuntat que els més recents serien de 2011 o 2012, mentre que els corresponents als docents i mestres serien de 2004 o 2006. “Ha plogut molt des de llavors, la situació a les escoles ha canviat molt”, ha remarcat.
En aquest context, ha explicat que el nombre d’hores extraordinàries pot variar segons l’etapa educativa i que considera que poden tenir més incidència a segona ensenyança i batxillerat. També ha posat com a exemple la situació dels mestres especialistes, que poden mantenir les seves hores dins de la jornada establerta però veure incrementat el nombre d’alumnes als quals han d’atendre. Esteves ha explicat que, quan es redueix el nombre de grups perquè baixen les ràtios i aquests grups s’acaben unint, un especialista pot passar d’atendre, per exemple, uns 200 alumnes a haver-ne d’assumir molts més i això, assenyala, pot comportar més avaluacions i més feina de correcció. “A l’hora de fer les avaluacions no és el mateix haver de corregir i avaluar 10 estudiants que avaluar-ne 20”, ha apuntat. Per això, el sindicat reclama que aquests aspectes es tinguin en compte i es regulin d’acord amb la realitat actual dels centres.
Esteves també ha diferenciat la situació del Principat de la dels docents de Catalunya, on, segons ha assenyalat, les reivindicacions actuals incorporen altres qüestions. En el cas andorrà, ha destacat especialment els recursos destinats a l’escola inclusiva i ha apuntat que aquesta és una diferència respecte del context català.