“Quan es tracta de prohibir l’accés a les xarxes als menors, caldria triar un model que funcioni”

Susagna Venable, presidenta de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Andorrana, apunta que els progenitors van un pas enrere en el domini d’aplicacions i sosté que també cal formar les famílies

Un grup de nens amb mòbils. Andorra Telecom

L’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Andorrana encara no ha debatut internament la decisió de Govern de prohibir l’accés a les xarxes socials als menors de 16 anys (una restricció que encara no s’ha desgranat), però Susagna Venable, presidenta de l’entitat, veu amb bons ulls –d’entrada– aquest pas que prepara l’executiu per protegir els infants i adolescents de continguts nocius i de l’addicció a les pantalles. El que demana Venable és que Govern triï “un model que funcioni” per aplicar aquest control: “S’ha de veure una mica tot. He anat seguint les notícies en aquest sentit i a Austràlia, que ja ho ha implementat, el resultat no funciona molt bé. Tot depèn de com es faci”. Perquè ja se sap: feta la llei, feta la trampa.

“Penso”, assenyala la representant de les famílies de l’Escola Andorrana, “que hem d’implementar els models dels països on sí que funciona aquesta normativa, les parts que sí que donen fruit”. Venable, que estudia les restriccions dels països veïns (Espanya i França, essencialment), recorda que a l’Escola Andorrana de Segona Ensenyança d’Encamp ja s’aplica una prova pilot per ‘allunyar’ els alumnes de les pantalles. Aquesta prova pilot, que consisteix a prohibir els mòbils durant l’horari lectiu, per tal de “fomentar la cohesió i la participació de la canalla”. Venable no té cap retorn per part dels alumnes –“hi haurà de tot: alguns ho acceptaran millor que d’altres”–, però “els pares de tots els centres hem parlat i la prova pilot s’ha rebut molt bé. Això ha generat que els alumnes interactuïn més entre ells, que no estiguin tan pendents del dispositiu, tan aïllats en ells mateixos, dins del mòbil, que parin, en definitiva, més atenció al seu entorn”.

“Cal que ens eduquin en aquest sentit també, en noves tecnologies; a mi mateixa, de fet. Cal que ens posem al dia per conèixer el que estan fent, és a dir, conèixer tot el ventall de contingut que tenen a disposició”.

Aquest ‘allunyament’ del dispositiu es nota, especialment, en alguns trams del dia, com ara el migdia: “També és un espai d’aprenentatge, no es tracta de deixar la canalla absolutament lliure”. Des de l’AMPAEA, a més, ha promogut la contractació de monitors de migdia –per part de la mateixa associació– perquè el migdia torni a ser “un espai de cohesió, educatiu”. “Ara, els monitors no els contracta el ministeri, sinó nosaltres. Són monitors més formats que observen com funcionen les dinàmiques entre alumnes i estan més contacte amb el claustre de professors i les famílies en cas de possible conflicte. De fet, aquests conflictes ja no ens els trobem tan sovint”. És, doncs, “una nova manera de treballar, de gestionar”.

La presidenta de l’AMPAEA també alerta del descontrol dels pares de l’accés dels fills a les xarxes socials o les aplicacions del mòbil i del desconeixement dels continguts que s’hi poden trobar: “Hem anat convocant xerrades per conscienciar els pares dels perills. Es tracta d’intentar que tots ens siguem conscients”. Venable assenyala, doncs, “una bretxa generacional” que deixa els pares fora de joc: “Se’ns escapa de les mans. La canalla en sap més que nosaltres, ens donen mil voltes en ús d’aplicacions, de xarxes…”. “Cal que ens eduquin en aquest sentit també, en noves tecnologies; a mi mateixa, de fet. Cal que ens posem al dia per conèixer el que estan fent, és a dir, conèixer tot el ventall de contingut que tenen a disposició”.

Etiquetes: