Els estudiants han hagut d’assumir dos ‘encàrrecs’: resoldre uns reptes inicials de programació –habilitats que s’han avaluat avui: articular un robot, fer-lo desenvolupar unes funcions de ‘força’ en què entren en joc peces de Lego– i rumiar un projecte innovador vinculat, com sempre, a un fil conductor: l’arqueologia aquest 2026. L’equip de joves guanyador de la competició nacional passarà a la final del torneig espanyol, que tindrà lloc l’11 d’abril a Burgos. Andorra Telecom dona suport a la First Lego League des de la primera edició. Han participat en aquesta edició deu equips, incloent-hi els Xeribots: els joves de la Fundació Privada Meritxell, que han presentat una proposta de robot dirigit a través de la lectura.
Marquina: “Hi ha professors que van passar per les primeres edicions de la First Lego League. Això demostra que aquesta roda es retroalimenta. Aconseguim formar gent per poder retornar al país talent tecnològic”
“És el dotzè any consecutiu que impulsem la col·laboració en aquesta First Lego League. Vam iniciar aquesta col·laboració per contribuir de forma activa a què els joves d’avui es familiaritzin amb la tecnologia, que la puguin tocar, viure de prop. Volem ajudar a descobrir les carreres de l’ordre de l’STEM [ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques] per tal de començar a posar aquesta llavor d’innovació i recerca ben d’hora. De fet, aquest torneig ha ajudat a fer que molts dels participants optin, finalment, per carreres tecnològiques”, ha assenyalat Cèsar Marquina, director general adjunt d’Andorra Telecom, que ha subratllat la “participació massiva d’equips femenins”. Marquina ha volgut evidenciar, també, “el cicle” en què s’ha convertit aquesta competició: “Hi ha professors que van passar per les primeres edicions de la First Lego League. Això demostra que aquesta roda es retroalimenta. Aconseguim formar gent per poder retornar al país talent tecnològic”.
Jana Hinojosa, portaveu del seu equip, procedent de l’Escola Andorra de Santa Coma, comenta que ella i els seus companys han creat una IA –basada en el model Google Lens– per crear una xarxa d’arqueòlegs que permeti “compartir el que han trobat, que estiguin més connectats entre ells”. Més connexió significa “més facilitat per identificar les peces trobades”. Hinojosa diu que el que més els va costar fou tirar endavant la investigació perquè implicava una profunda recerca informàtica. Ara bé: “Quan vam trobar l’eina com fer-ho, tot va fluir més”.
Dídac Molina i els seus companys –d’Encamp– van voler centrar el seu projecte en l’àmbit local, “fer un projecte centrar en Andorra”. Així: “Vam plantejar una cosa que aquí no es veia arqueològicament: vam descobrir que els llacs d’Andorra no s’investiguen”. La idea resultant va materialitzar-se en un projecte de submarí per “poder investigar els llacs”. Van parlar, de fet, amb Patrimoni Cultural, que van dir que als llacs de la vall del Madriu “podria haver-hi restes”. “Vam dissenyar un prototip de robot-submarí basat en un que ja existeix a Suïssa”, explica Molina.
“Hem treballat un projecte que pugui millorar l’ecologia en arqueologia”, apunta Daniel Ginesta, portaveu d’un dels equips de l’Escola Andorrana de Santa Coloma. “Hem creat una bateria d’hidrogen per disposar d’una font d’energia fiable i sostenible”, afegeix. Una bateria que s’aplicaria a la maquinària que usen els arqueòlegs (escàners, ordinadors…): “Hem vist que en el camp de l’arqueologia les fonts d’energia es basen en la combustió de carburants no renovables. L’hidrogen permetria alimentar la maquinària, a més, de forma “estable” perquè el problema d’algunes energies renovables és que són “molt irregulars”.