En efecte, el ministre d’Educació, Ladislau Baró, i el director d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano, han presentat aquest matí la modificació legislativa aprovada pel Govern. Com ja va avançar l’Altaveu la setmana passada, dos dels canvis principals són fixar el marc legal, amb una habilitació especial per a la Universitat d’Andorra (UdA), per tal que les universitats establertes al país puguin expedir dobles titulacions, que estan molt en boga a nivell internacional, i aclarir els rols a exercir tant pel ministeri com per l’agència de qualitat de l’ensenyament superior, l’AQUA.
La modificació persegueix quatre grans canvis: permetre les dobles titulacions; aclarir els rols entre el ministeri i l’AQUA; establir el marc legal que permeti crear centres d’ensenyament superior no oficials i actualitzar els principis fonamentals
Amb els canvis que ara es tramitaran cap al Consell General, l’AQUA hauria de passar a tenir “una eina molt potent en la cerca constant de la qualitat” de les institucions universitàries que s’instal·lin a Andorra. “L’AQUA continuarà sent la figura clau de l’avaluació externa”, ha deixat clar Baró. En el cas de la modificació que afecta l’agència li atorgarà més poders de control ex post, que és el que reclamava l’AQUA fa temps, que es trobava que valorava plants estratègics i d’estudis però no podia avaluar després si s’estava fent el que s’havia dit que es faria a nivell de qualitat.
El tercer canvi que planteja la modificació és l’habilitació legal per a la creació d’una nova figura institucional. Es podran crear centres d’ensenyament superior no oficials, és a dir, que no tinguin l’obligació necessària com fins ara d’expedir títols d’Estat. “Aquesta modalitat serveix per donar coherència al futur reglament que sortirà sobre centres adscrits”, ha explicat Campuzano, que ha afirmat que amb aquesta modificació es tanca el cercle sobre totes les modalitats d’ensenyament superior. Es podrà posar en marxa, per exemple, un centre de negocis no adscrit a cap universitat.
I el quart gran canvi té a veure amb l’actualització dels principis fonamentals de l’ensenyament universitari europeu. De fet, són aquests principis, ha remarcat especialment el ministre, els que emmarquen i impregnen tota la modificació. Es pretén dotar de “més qualitat i garanties de transparència el conjunt dels operadors” alhora que, i això amb el conjunt de modificacions previstes en el projecte de llei, que Baró ha explicat que es tramitarà per la via ordinària però que espera que s’aprovi en el que queda de legislatura, es busca “una ordenació més clara del nostre sistema”. “Volem enfortir l’ordenació, el rigor i els rols de cadascun dels actors que formen part del sistema de l’ensenyament superior”.
Baró ha insistit que “hi ha una feina molt clara d’endreçar, reordenar, de definir de forma més solvent, sense dir que ara no sigui solvent, el funcionament dels engranatges del nostre sistema d’ensenyament superior” amb “el compromís de garantir la qualitat del que ja tenim, d’assegurar-la, de millorar-la”. El ministre ha insistit en diverses ocasions en el fet d’avançar cap als principis que regeixen l’espai europeu de l’ensenyament superior i en el “compromís per la constant millora”. “No es tracta de créixer per créixer si no créixer amb qualitat, amb transparència i, subsidiàriament, amb quantitat”, ha indicat el titular d’Educació.
El director d’Ensenyament Superior ha deixat clar que “estem absolutament en contra de qualsevol fàbrica de títols” i que “l’ensenyament no ha de regir-se per valors econòmics”. “El valor no el mesurem ni pel que aporta en impost de societats o els eventuals llocs de treball que es puguin crear. El valor és el del coneixement”
Després hi ha un seguit de canvis, més menors, ha explicat Campuzano, que serveixen, per exemple, per definir les modalitats de contractació que poden tenir els professionals, el personal universitari. La llei, de catorze articles, també inclou un seguit de terminis transitoris per tal de donar marge als operadors actuals a fer les adaptacions que escaigui. I serà al fil d’aquesta llei, del nou esperit o reforçament de la qualitat i la transparència, que aquest setembre “s’obre el diàleg per a la confecció de l’estratègia nacional”. Una estratègia que “anirà molt orientada a acabar d’ajustar, d’adequar, d’incorporar tots aquests principis” rectors europeus.
Tant el ministre com el director departamental han deixat clar que no hi ha cap voluntat de dilació de l’estratègia nacional. I és que fins que no estigui aprovada aquesta estratègia hi ha una moratòria dictada i no es podrà posar en marxa cap universitat fins que no s’aixequi aquesta moratòria. “Com més aviat ho tinguem millor”, ha explicat Campuzano, que ha afirmat que en un escenari de setmanes a anys, doncs n’hi ha per mesos. I potser per més de dotze mesos i, per tant, d’algun any.
El director d’Ensenyament Superior ha deixat clar que “estem absolutament en contra de qualsevol fàbrica de títols” i que “l’ensenyament no ha de regir-se per valors econòmics”. “El valor no el mesurem ni pel que aporta en impost de societats o els eventuals llocs de treball que es puguin crear. El valor és el del coneixement”, ha afirmat Campuzano, que ha assegurat que es volen universitats que aportin “valor afegit”. O com ha dit el ministre “la pressa d’esvair o posar punt i final (a la moratòria) no ens ha de fer perdre de vista allò essencial del que ha de ser una estratègia d’ensenyament superior, que a part de garantir tots els principis europeus, sigui capaç d’aportar valor afegit no només al nostre sistema universitari si no a la diversificació econòmica del país”.