La comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat ha deixat gairebé enllestit el text final de la modificació de la Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents. Quedarà només acabar de completar l’exposició de motius, adaptant-la als canvis que s’han introduït i signar el preceptiu informe. A partir d’aquí, es podrà portar al ple per a la seva votació. Tot fa pensar que seria el dia 22, propera sessió de punts prevista.
El treball, força en consens segons les diferents fonts consultades, ha permès tancar una llei que es qualifica més “pedagògica” que punitiva i que aposta per una “corresponsabilitat compartida” entre els diferents actors. Principalment, els pares, però també les institucions, l’escola o les operadores de telecomunicacions. Certament, el text estableix un marc, però també es fa sense incorporar sancions en cas d’incompliment.
Els grups han tancat amb un ampli consens una llei que es qualifica més “pedagògica” que punitiva i que aposta per una “corresponsabilitat compartida” entre els diferents actors; principalment, els pares, però també les institucions, l’escola o les operadores de telecomunicacions
Un dels punts claus, com s’ha dit, és la prohibició de l’accés per part dels infants per sota dels 16 anys d’accedir a determinades xarxes socials. En concret, aquelles que “constitueixin un risc per al desenvolupament físic, mental o moral”. I quines seran aquestes? Doncs les que es fixin per reglament.
Així, Govern disposarà de sis mesos des de l’aprovació del text per fer un llistat de serveis. A la vegada, s’ha introduït via esmena del grup socialdemòcrata el fet que sigui amb “caràcter motivat” i fent “una avaluació prèvia de riscos”. També caldrà demanar un informe tècnic a la comissió nacional de la infància i l’adolescència, que tindrà “caràcter preceptiu i no vinculant”. I sempre tenint en compte els principis de necessitat i proporcionalitat. A banda, i tenint en compte que la realitat digital varia constantment, aquest reglament s’haurà de revisar com a mínim un cop cada dos anys.
Per garantir que això es compleix, es fixa que les operadores de telecomunicacions hauran de garantir de forma gratuïta els instruments necessaris quan un menor accedeixi a un dispositiu. Per exemple, les targetes SIM que es comprin per a un adolescent que no arribi als setze anys tindran el control parental activat per defecte. Ara bé, això no vol dir que no es pugui desconnectar posteriorment si els progenitors així ho volen. Per tant, aquí és on entra la responsabilitat dels tutors. També es marca que, per aquelles xarxes que no estiguin en la llista de prohibides, es podrà accedir, però també caldrà el permís parental.
També hi ha hagut consens amb una de les propostes que havia fet Demòcrates que, de fet, queda fins i tot ampliada. Es proposava que els dispositius digitals -mòbils i altres- estiguessin prohibits a l’escola andorrana, sempre que no es facin servir per a ús educatiu. Inicialment, es volia que fos a primera i segona ensenyança, però s’ha acabat incloent també maternal. A partir d’aquí, les fonts consultades indiquen que, a priori, aquesta llei no obligarà altres sistemes educatius, però s’entén que s’haurà d’acabar de vehicular a través dels diferents convenis internacionals.
Un aspecte que, ja prèviament al treball en comissió, posava força d’acord els grups parlamentaris era que es considerava que el text original dotava de massa poder l’agència Andorra Digital. De fet, fins i tot el grup demòcrata havia presentat esmenes per modificar aquests aspectes. Així, s’ha acabat pactant que l’entitat sigui un òrgan més tècnic i d’assessorament. Així doncs, indiquen les fonts consultades, “la responsabilitat d’adoptar decisions serà del Govern i de la comissió nacional de la infància i l’adolescència”. D’aquesta forma, Andorra Digital “podrà fer recomanacions, però no seran d’obligat compliment”.