Aquesta discrecionalitat –ha admès Baró– serà reglada, aplicada amb prudència, havent consultat prèviament els actors implicats en la matèria: AR+I, AQUA, Innovació, les universitats privades ja instal·lades, la comissió legislativa que s’ocupa de l’assumpte, els estudiants, etc. No es vol caure en l’unilateralisme, en principi. L’executiu, a més, vol que el camí que es traci incorpori “una intencionalitat estratègica” perquè, fins ara, l’estratègia ha estat inexistent o massa vaga. “Hem de fer un canvi de la llei vigent d’ensenyament superior que autoritzi el govern per actuar amb aquesta discrecionalitat reglada”, ha precisat Baró.
Els passos a seguir –segons el ministre– són, doncs, canviar el reglament vigent per poder desenvolupar el canvi legislatiu i, més endavant, elaborar el futur Pla Nacional d’Estratègia de l’Ensenyament Superior, que també requerirà la redacció d’un nou reglament. El ministre parla d’un “canvi gradual”, no pas “radical”. Per a Baró, cal “superar el model de creixement d’universitats privades que hem tingut fins ara”. Un model –l’actual– que s’ha “basat en criteris purament administratius. I garantistes, és clar. Des del punt de vista econòmic, per exemple”. La proliferació de centres d’ensenyament superior privats s’explica per “criteris de llibertat de mercat”, però “ara volem fer un pas cap a un nou plantejament més estratègic sense negar la importància del mercat en el món de les universitats privades”. Abans d’acabar l’any, ha dit el ministre, el Govern ja podrà presentar el projecte de llei. Pel que fa a l’estratègia, es voldria tenir enllestida i implementada el curs vinent (2026-2027).
Abans d’acabar l’any, ha dit el ministre, el Govern ja podrà presentar el projecte de llei. Pel que fa a l’estratègia, es voldria tenir enllestida i implementada el curs vinent (2026-2027)
Quant a la qualitat i el funcionament intern de les universitats privades (dubtosos en alguns casos), “ens preocupa i ens motiva”, ha reconegut Baró i, de fet, rectificar això és “un dels eixos fonamentals de les polítiques que volem implementar des del ministeri. El canvi que acabem de definir obeeix a aquest propòsit”. Així, el Pla Nacional d’Estratègia de l’Ensenyament Superior “serà aplicable, en alguns casos, a les universitats ja implantades”.
FORMAR L’ESPERIT CRÍTIC
El pes de l’ensenyament superior en la formació moral dels ciutadans ha estat un dels eixos destacats del discurs que el cap de Govern, Xavier Espot, ha donat aquest matí durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic. Així, Espot ha sostingut que “la universitat és un dels espais més valuosos per construir una societat més preparada i més justa”. Per al mandatari, els centres d’ensenyament superior “han d’anar molt més enllà de la transmissió del coneixement tècnic. Són espais on, també, es formen persones lliures i reflexives. Se les prepara per prendre decisions complexes”. En aquesta línia de percepció humanista de l’entorn universitari, Espot ha destacat que “formar-se en una societat democràtica com la nostra és un acte de responsabilitat cívica” i ha dit, als estudiants, que la universitat és “el primer contacte amb l’autonomia del pensament”. Als docents, els ha recordat que “la vostra feina transcendeix l’ensenyament pròpiament; és fonamental, també, per formar l’esperit crític”.
“La universitat no pot romandre estàtica i la Universitat d’Andorra s’ha adaptat amb agilitat als nous temps establint vincles amb altres centres de formació i recerca”
D’altra banda, el cap de Govern ha subratllat que “consolidar el sistema educatiu” ajuda a garantir la “cohesió social” i ha elogiat com l’UdA ha sabut “adaptar-se a les necessitats” de la realitat global. “La universitat no pot romandre estàtica i la Universitat d’Andorra s’ha adaptat amb agilitat als nous temps establint vincles amb altres centres de formació i recerca”. Per a Espot, l’UdA es pot presentar ja com “un referent en sostenibilitat i en digitalització”. “Continuarem treballant per garantir l’excel·lència de l’ensenyament superior”, ha conclòs, després d’assenyalar un dels projectes principals que emprendrà pròximament l’UdA: l’ampliació de les instal·lacions a l’espai de l’antiga Fàbrica Reig, unes obres que tenen un cost de sis milions d’euros i haurien d’estar enllestides el setembre del 2027, coincidint amb l’inici del curs (es preveuen, en principi, divuit mesos d’obres).
Per la seva part, el rector de la Universitat d’Andorra, Juli Minoves, ha ofert dades durant el seu discurs, previ al d’Espot. Minoves ha destacat un cos de docents regulars que ascendeix a 34 professors. Uns ingressos –el curs passat– de cinc milions d’euros. Set mil títols expedits durant tota la seva història. Per al curs que arrenca aquest octubre, un gruix de 685 alumnes en formacions reglades (bàtxelors i màsters). Per al rector, l’UdA “ha transformat la vida de molts joves” i els ha permès aspirar a “treballs més ben remunerats”. La institució, a més, segons Minoves, garanteix “la igualtat d’oportunitats mitjançant la formació” i, com a propòsit a curt termini, cal apuntalar-ne “la presència i el compromís en el territori transfronterer”. L’acte ha comptat amb dues interpretacions del grup ‘folky’ Veu Silent –talent andorrà– i una lliçó inaugural a càrrec de Josep Maria Garrell, president de l‘European University Association.