Es duplica el nombre d’alumnes que deixen el curs a mitges perquè la família marxa del país

Durant l’any lectiu 2025-26, 182 estudiants van deixar la seva escola per abandonar el Principat, en comparació als 90 del 2024-25, un increment que es deu principalment a la marxa de gent de col·lectius llatinoamericans com argentins, colombians o peruans

Alumnes entrant a l'escola andorrana d'Escaldes. SFGA / J.A.Viladot

Durant el curs escolar passat, 2025-26, un total de 182 alumnes van abandonar els estudis perquè la seva família marxava del país. La xifra suposa un salt considerable en comparació a la que s’havia donat l’any lectiu anterior, el 2024.25. Llavors, aquesta circumstància va afectar només 90 estudiants. A banda, una anàlisi més detallada de la informació permet constatar que aquesta situació va afectar de forma forta a infants del col·lectiu de residents llatinoamericà: argentins, colombians o peruans. En el cas d’alguna nacionalitat, el nombre d’afectats s’arriba a multiplicar per quatre.

Així es constata de les dades que el ministre d’Educació, Ladislau Baró, ha inclòs en la resposta a la pregunta escrita que havia formulat, ara fa unes setmanes, el president suplent del grup socialdemòcrata, Pere Baró. Entre la informació aportada hi ha el nombre de baixes que els diferents centres educatius van partir durant el curs escolar. En total, 285, una xifra considerablement més elevada que la de l’any 2024-25, que va ser de 177. L’increment és del 61%.

Ara bé, si la informació es desglossa segons el motiu de la baixa, queda clar que la principal causa de l’augment és únicament una: estudiants que han de marxar del país. Dels 90 del curs 2024.25 es passa a 182. Per tant, es duplica. Pel que fa a altres casuístiques, amb l’excepció d’aquells joves que van optar per un canvi d’orientació en els estudis (de 25 a 41) la resta es mantenen més o menys: van deixar els estudis 58 persones per les 56 de l’any anterior o quatre en tots dos cursos havien estat inscrits però ni tan sols van començar les classes.

La resposta també desglossa aquests alumnes per nacionalitat. I aquí és on es constata que una part important d’aquest creixement es deu a persones d’origen llatinoamericà, fet que es pot interpretar per l’efecte de les anul·lacions de permisos de residència -amb la conseqüent expulsió de tota la família- seguint les disposicions de la Llei òmnibus. Així, de 20 argentins el curs 2024-25 es passa a 40 el 2025-26. La dada dels colombians encara és més contundent: d’11 a 43 -es multiplica per quatre-. Per la seva banda, els peruans passen de 5 a 15. I, pel que fa als xilens, de 5 a 9.

Del total d’aquestes baixes, la meitat (91) es van donar al sistema educatiu andorrà. En segon lloc, hi ha l’espanyol, amb 52. Pe que fa al francès, va perdre 38 alumnes durant el curs i el British College, 1. Des de Govern, però, es tira pilotes fora: “Els motius educatius o administratius registrats no permeten atribuir automàticament les baixes a dificultats econòmiques, a l’accés a l’habitatge o al cost de la vida”.

-seguirà ampliació-