Tot plegat són apreciacions del ministre de Relacions Institucionals, Educació i Ensenyament Superior, Ladislau Baró, que ha presentat juntament amb el director d'Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano, la reforma legislativa que ha de fer possible passar d’un model universitari, encara jove, i molt basat en les exigències estrictament administratives a un model que tingui la base en la qualitat i en una estratègia que embranqui diversos aspectes clau. “No es tracta d’una reforma del conjunt de la llei si no d’una reforma puntual però és un pas necessari, no suficient, per poder encarar l’estructuració d’una estratègia de desenvolupament de les institucions d’ensenyament superior”, ha indicat Baró. L’actual “model mancat de propòsit, que va més enllà de cobrir les autoritzacions”. I ara es pretén “passar d’aquest model administratiu a un model estratègic, que tingui un sistema de prioritats”.
Ni el ministre ni el director de departament no han gosat dir el que persegueix el canvi legal encara que es dissimuli: massa dels actuals centres universitaris actuals no són res més que fàbriques de títols i ja n’hi ha prou. Qui vulgui aterrar a Andorra a aportar valor afegit, hi tindrà cabuda. El que no, no hauria de poder passar la porta. Això no vol dir, han insistit els dos intervinents, que els actuals centres no facin ensenyament de qualitat, però també és cert que han passat un control de l’AQUA sobre el paper. No se n’ha fet un seguiment estricte per veure si estan fent allò que van dir que farien. També els canvis legals han de donar eines a l’administració per fer aquest seguiment ex post.
MORATÒRIA
A nivell de tècnica jurídica, el canvi legal que s’impulsa és molt senzill: un article únic, unes disposicions transitòries i una disposició final. S’obre la porta a modificar un reglament clau i a partir d’aquí, l’element decisiu: l’elaboració prèvia consulta als principals agents en matèria de recerca i innovació del país, incloses les universitats que actualment operen des d’Andorra, de l’estratègia nacional d’ensenyament superior, que tindrà periodicitat quinquennal i no es podrà renovar tàcitament.
Campuzano ha explicat que actualment, més enllà del descartat projecte de la Universitat Autònoma d’Andorra, hi ha tres projectes universitaris més que estan sent revisats per l’AQUA, per contrastar i valorar la qualitat dels seus plans
Des que entri en vigor la llei que s’ha enviat ara a tràmit parlamentari i fins que estigui elaborada l’estratègia en qüestió, que podria estar llesta per al curs 2026-2027 però no està gens clar, no s’acceptaran sol·licituds de noves universitats. És a dir, hi haurà una mena de moratòria. Un procés que es repetirà, si escau, cada cinc anys, entre estratègia i estratègia. Això sí, aquelles peticions que estiguin en curs, seguiran sent vàlides i s’avaluaran en funció de la normativa vigent. Campuzano ha explicat que actualment, més enllà del descartat projecte de la Universitat Autònoma d’Andorra, hi ha tres projectes universitaris més que estan sent revisats per l’AQUA, per contrastar la qualitat dels seus plans.
Els dos dirigents educatius han explicat que donaran cinc anys a les universitats preexistents perquè s’adaptin a les noves exigències que fixi l’estratègia nacional de l’ensenyament superior. No obstant, Campuzano ha deixat clar que l’objectiu “no és carregar-se cap projecte”. De fet, el director d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica ha anat més enllà i ha afimat que “serà poc probable que sigui incompatible” la nova estratègia global amb els centres actualment implantats, el que no vol dir que no hagin de fer algunes adaptacions.
Evidentment, si passat el termini d’adaptació no s’ha fet res, “es quedarà fora de l’ordenament jurídic”, ha admès el ministre, i a la universitat en qüestió se li podrà retirar l’autorització donada. Però ara, davant de segons quines situacions, ja es poden anul·lar els permisos. I com més va, més control s’anirà posant. “Estem creixent a l’àrea d’ensenyament superior”, ha dit un Campuzano que ha afegit que “crearem el servei de seguiment dels plans estratègics” perquè el dia a dia sí que ha evidenciat que hi ha situacions i maneres de fer que es poden millorar.
QUALITAT EN LLOC DE QUANTITAT
Baró i Campuzano han anat complementant una llarga exposició a una compareixença força farcida de preguntes. I tots dos han insistit molt molt en l’objectiu de la reforma. Cert és, tornem-hi, que la idea no admesa del tot públicament és posar el cascavell a aquell que no ho acabin de fer bé o que han volgut aprofitar un sistema, un model, que ara es dona ja per amortitzat. En fi, que no es volen autoritzar més batxelors d’història si ja hi ha tres batxelors d’història autoritzats. A no ser, és clar, que vingui la universitat d’Oxford o Harvard a impartir-lo, per dir una bajanada. Es pretén “assegurar la coherència sistèmica interna i afavorir l’interès general”.
“L’objectiu és coherència en l’oferta i créixer si realment hem de créixer”. “Es vol potenciar la qualitat en relació amb la quantitat”, han acabat admetent els dos dirigents educatius
Es busca millorar la qualitat ampliant l’oferta formativa, fomentar algun projecte que comporti presencialitat sense posar en risc l’UdA i, entre altres coses, promoure “la recerca i la transferència lligades a l’interès del país”. El que està clar és que “no tenim cap interès en generar un ecosistema de desenes d’universitats”. Ara bé, “tampoc ens volem inventar un número màxim d’universitats” que es puguin implantar al país. Més universitats, encara que siguin privades, més recursos públics que d’una manera o altra s’hi han de destinar.
I tot recordant Campuzano i Baró, Baró i Campuzano, que a nivell universitari Andorra està encara “en un moment molt precoç”, des del ministeri d’Educació es té clar que “l’objectiu és coherència en l’oferta i créixer si realment hem de créixer”. “Es vol potenciar la qualitat en relació amb la quantitat”, han acabat admetent.