L’anunci l’han fet el secretari d’Estat d’Educació i Universitats, Josep Anton Bardina, i el director del departament d’Ensenyament Superior, Recerca i Innovació Tecnològica, Xavier Campuzano, durant una compareixença davant els mitjans que ha servit per presentar “l’actualització del pla integral per al bon ús de la tecnologia a l’educació”. Un canvi que, bàsicament, consisteix en la retirada definitiva dels iPads, que ja van sortir de les aules dies després de l’incident. “Ja hem tingut els resultats i hem pogut analitzar el resultat, que ens porten a prendre aquestes decisions”, ha indicat Bardina.
Campuzano ha explicat que del treball ha consistit a fer controls de diferents tipus sobre 97 aparells. D’aquests, el 70% van aconseguir una qualificació de “conforme” però 9 només van obtenir-ne una de parcial i en 20 casos l’avaluació va ser directament negativa. Tot plegat va permetre dictaminar diferents punts. El primer, que els filtres a la xarxa XENA funcionen, però, en canvi, hi ha un risc que persisteix quan els perd el control del dispositiu o aquest es connecta a una altra font d’internet. Una situació que afecta especialment els iPads i que, en canvi, no es veu amb els aparells de Windows o els Chromebook.
Així, una de les possibilitats que existeixen és que l’aparell, en comptes de connectar-se a Xena, ho faci a una altra font WIFI, com ara la que es pot donar des d’un telèfon mòbil. En aquests casos és quan es poden anul·lar les mesures de protecció existents i, per tant, permetre a l’alumne accedir a contingut inapropiat, com va passar al juny. I això, ara per ara, amb els aparells d’Apple, no es pot solucionar.
Per això, i vist que els iPads, “avui dia” no donen prou garanties quedaran desterrats de les aules. En aquest sentit, Campuzano ha posat en relleu que els aparells poden ser segurs perquè hi ha eines que permetrien fer el control necessari. Aquestes, però, no estan disponibles a Andorra perquè la companyia nord-americana les té restringides. Es tracta d’una situació similar a la que, per exemple, es viu amb altres serveis tecnològics, com ara PayPal. I, per ara, no sembla proper el moment que això canviï.
“Ni els iPads són insegurs ni ho és un chromebook. El que els fa insegur és la capacitat que tenim de supervisar-los totalment”, ha indicat el director del departament, tot apuntant que “un aparell supervisat plenament sí que ho seria, però no tenim l’eina disponible”. Aquesta seria l’aplicació Apple School Manager. Sobre la possibilitat de tenir-hi accés, Campuzano s’ha mostrat pessimista. “La pressió que podem exercir des d’un país com Andorra és baixa. Fa anys que parlem amb les companyies, ho hem fet amb totes i els hem manifestat l’interès perquè estiguin disponibles el màxim d’aplicacions educatives. Amb Microsoft o altres ens n’hem sortit; amb Apple, no”, ha comentat.
Així doncs, els iPads definitivament queden fora de les escoles. Per a Bardina, això no ha de suposar cap daltabaix. “Es feien servir com a recurs grupal”, ha recordat. Així, entén que “es podran substituir per altres eines que ja existeixen als col·legis com ara els ordinadors”. Per tant, el que tocarà és “replantejar l’activitat que necessitava aquests aparells”.
Des de Govern, s’ha assegurat que la gran majoria d’aparells que es retiraran, uns 380, ja havien superat els cinc anys necessaris per amortitzar-los i estaven prop de quedar obsolets. Per tant, “quan arribin al final del cicle de vida, no es renovaran i, quan toqui, s compraran portàtils o altres dispositius”. Pel que fa a la seixantena que encara tenen recorregut, es distribuiran en altres dependències, com ara el centre de formació al llarg de la vida.