Bardina defensa que el sistema educatiu andorrà s’adapta “a les necessitats dels alumnes”

El secretari d’estat d’Educació, que ha participat en la 5a Conferència Anual de l’Observatori de l’Ensenyament de la Història a Europa, destaca que els professors tenen “una gran llibertat” per triar els suports pedagògics

Bardina, amb part dels seus homòlegs, a l’Observatori de l’Ensenyament de la Història d’Europa. Govern d’Andorra

El secretari d’estat d’Educació, Josep Anton Bardina, ha defensat, a Estrasburg, que el sistema educatiu andorrà garanteix “un enfocament flexible i adaptable a les necessitats dels alumnes que posa l’accent en la diversitat dels recursos educatius”. Ho ha fet durant la seva intervenció en la 5a Conferència Anual de l’Observatori de l’Ensenyament de la Història a Europa, que té lloc en aquesta ciutat francesa durant aquests dies (15 i 16 d’octubre). Bardina, a més, ha destacat que els professors tenen “una gran llibertat” per triar els suports pedagògics més adequats als seus mètodes d’ensenyament, fet que permet “una major personalització de l’aprenentatge sense recolzar-se en llibres de text estandarditzats”.

En el seu discurs, el secretari d’estat també ha destacat la importància que té l’ensenyament de la història en la transmissió dels valors democràtics. “Permet comprendre les arrels de les nostres institucions, alimentar la memòria col·lectiva i equipar les noves generacions per exercir plenament la seva ciutadania”, ha remarcat. Així, Bardina ha fet referència al nou pacte democràtic per a Europa, proposat pel secretari general del Consell d’Europa, que pretén “reafirmar l’adhesió als valors comuns, enfortir la confiança en les institucions i renovar la participació ciutadana”.

‘La història a qualsevol preu’ ha estat el títol de la conferència anual en qüestió. Una trobada en què s’ha abordat el paper de l’economia al llarg de la història i com l’estudi de les crisis econòmiques ha estat particularment essencial per comprendre com les societats mostren resiliència i capacitat d’adaptació en períodes de col·lapse financer. Durant la conferència, també s’ha tractat la manera en què la integració de les crisis econòmiques en l’ensenyament de la història permet als alumnes millorar el seu pensament crític i comprendre els orígens i els impactes, així com la rellevància de les qüestions econòmiques contemporànies a l’hora de preparar-se i implicar-se activament en els debats sobre el futur de les societats europees. La trobada a Estrasburg ha reunit a més de 250 persones –estudiants d’història, professors universitaris, investigadors i polítics– per debatre sobre l’ensenyament de les crisis econòmiques al llarg de la història.

Etiquetes: