La parlamentària ha interpel·lat Baró arran del qüestionari distribuït a les escoles. No ha negat, de fet que l’alarma li va saltar, justament, perquè el seu fill va ser un dels infants enquestats i, ha denunciat, sense el seu coneixement. Al seu entendre, algunes de les qüestions -ha citat les vinculades al suïcidi o a les aplicacions per a adults- no són adequades. “Educar i prevenir, sí, tenir exigència i eines i dades, també, però penso que s’ha de respectar el ritme maduratiu dels alumnes i els infants i el qüestionari no ho fa”, ha lamentat.
Baró, però, ha defensat la decisió d’impulsar una enquesta que, ha remarcat, és similar a la que es fa en sistemes educatius dels països veïns. “No podem obviar que la realitat digital, més enllà de l’escola i la família, té una incidència global en la vida d’infants i adolescents, gairebé com a una educació, sent generós, no regulada”, ha remarcat. I, en aquest sentit, ha advertit que no es pot dir que als menors no els arriben determinats continguts. Al contrari, “sabem que els arriben de forma no controlada ni per les escoles ni per les famílies”.
Per això, ha apuntat, cal adoptar mesures, però aquestes no s poden decidir “amb intuïcions o suposicions”. El que calen, ha apuntat Baró, són “evidències”. I estudis com l’enquesta de la polèmica “són una de les formes de construir-les”. Aquests, ha apuntat, estan “fets per professionals de la psicopedagogia i la psicologia” i han de servir per “articular polítiques de protecció”. I és que, ha avisat, “no podem no plantar cara a aquesta realitat digital”.
El ministre ha esgrimit també que, abans de fer l’enquesta, hi ha una “triple decisió”: la del centre, la de la família i la del mateix alumne. Si algun d’ells no vol fer l’enquesta, no es fa. Justament, aquí és on Amador ha denunciat que, com a mare, no va rebre a temps l’avís que es faria el sondeig. “Jo mateixa ho he viscut. El meu fill ha arribat a casa parlant-me de pornografia i he rebut el correu posteriorment”, ha indicat. En aquest punt, Baró sí que ha admès que, si això ha estat així, “hem de corregir aquest problema de mecànica”.
EQUIPAMENT HOSPITALARI
Amador també ha preguntat a Govern per les inversions en equipament quirúrgic a l’hospital. En aquest sentit, la parlamentària d’AE advertia que la manca d’alguns aparells provoca que “hi hagi metges que no puguin operar els seus pacients al país i acabin marxant”. Per a això, ha instat l’executiu a “consultar amb els professionals quins instruments necessiten”.
Des de l’executiu, la ministra de Salut, Helena Mas, ha defensat que hi ha una política que es basa en una “planificació plurianual que té en compte les necessitats del servei, el volum d’activitat, l’eficiència en l’ús de recursos i el nombre de pacients”. Els darrers anys, ha apuntat, això ha suposat 12 milions en inversions. I sempre consensuada amb l’equip sanitari. També ha avisat, però, que determinades patologies s’han de derivar. “No tota intervenció d’alta complexitat ha de fer-se necessàriament al país. En un sistema sanitari com el nostre, algunes operacions necessiten centres de referència. No és una manca de compromís, sinó una garantia de qualitat per al pacient”, ha afirmat.