A través del seu lloc web, la UA explica que es dedica “a liderar l’educació mitjançant la integració de tecnologies, apostant per ser companys de viatge que facin cada pas emocionant. En unir allò públic i privat, transformem l'educació en línia en una experiència dinàmica i evolutiva, assegurant accés a coneixements essencials per als nostres estudiants, sense importar la seva ubicació”. Assegura el centre virtual que busca destacar “a nivell mundial com a referents en educació, aconseguint que Andorra es converteixi en la destinació educativa principal per al talent internacional. La nostra fortalesa? L’habilitat per adaptar-nos a l’era de la quarta revolució, i és una universitat internacional i multilingüe d’avantguarda”.
El projecte de la universitat en qüestió es presentava prou ambiciós, amb fins a vuit graus -com el de criminologia, d’informàtica o de nutrició-, tretze màsters -màrqueting digital, dret tecnològic, entrenament d’alt rendiment, ciberseguretat…- i quatre doctorats -salut i esport, tecnologies de la informació i la comunicació, empresa i tecnologia, i comunicació- repartits en tres facultats distintes: ciències empresarials, socials i jurídiques; politècnica i tecnologia; i ciències de la salut. Però tot i l’ambició mostrada, no ha passat el filtre de l’AQUA.
El panel avaluador de la UA i que ha emès l’informe que ha portat a la desestimació del projecte de l’Autònoma andorrana estava composat per la doctora Maria Dolores Cervilla Garzon (Universitat de Cadiz); la doctora Maria Feliu Torruella (Universitat de Barcelona); Antònia Llull Febrer (Agència de Qualitat Universitària de les Illes Balears); Mireia Sala Martín (Universitat Ramon Llull); i tot plegat coordinat per la tècnica de la pròpia agència andorrana Lisa Cruz Lackner.
LA VALORACIÓ GENERAL
L’informe en virtut del qual es tomba la proposta de la UA manté que “el pla estratègic de la Universitat Autònoma d’Andorra presenta una proposta ambiciosa, que parteix d’una visió transformadora i un compromís explícit amb la qualitat, la inclusió i la sostenibilitat”. Es reconeix també “l’esforç per definir una missió clara, alineada amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, i per establir mecanismes inicials de governança de la qualitat, com ara un SGIQ amb òrgans i processos previstos”. Més coses positives són “la voluntat d’oferir un model d’aprenentatge centrat en l’estudiant, amb recursos digitals i físics adequats per a la primera cohort, així com la proposta de Living Labs i microcredencials en l’àmbit de la recerca”.
“Malgrat aquests punts forts -diu, l’informe-, l’anàlisi detallada dels criteris evidencia mancances estructurals i operatives que comprometen la viabilitat del projecte en la seva forma actual”. I es detallen les debilitats. “La governança institucional, tot i haver avançat en la descripció d’òrgans i responsabilitats, continua sense un marc normatiu complet ni una estructura organitzativa clara per a facultats i departaments, fet que limita la capacitat operativa i la rendició de comptes”. Més punts dèbils: “La participació dels agents implicats i els mecanismes democràtics tampoc estan suficientment desenvolupats. Pel que fa als plans d’estudis, l’oferta inicial, especialment en relació amb el doctorat, es considera prematura i poc fonamentada”.
“La manca d’informació en un nombre significatiu de criteris, així com la valoració de ‘poc adequat’ en aspectes clau, justifiquen una resolució desfavorable en aquesta fase del procés”
L’informe continua enumerant flaqueses. Així, “la informació sobre processos d’extinció, coordinació docent, pràctiques externes i mobilitat és insuficient o inexistent, i la manca de protocols, guies i evidències concretes impedeix valorar la implementació real dels programes”. “En l’àmbit de la recerca, tot i l’ambició de la proposta, no es detallen les línies prioritàries, els projectes ni els indicadors de seguiment, i es detecten confusions conceptuals entre elements com la bústia ètica i els protocols de recerca. A més, no es garanteix una infraestructura científica adequada".
Tampoc les previsions en matèria de persones, de recursos humans, passa el filtre. “És insuficient, ja que no es presenta una planificació clara del personal docent i investigador per titulació i modalitat, fet que impedeix valorar les ràtios, les especialitzacions i la sostenibilitat del model docent”. També en relació amb el suport a l’aprenentatge i la inclusió, “tot i la voluntat d’oferir serveis amplis, la proposta es percep com excessivament escolaritzada i poc adaptada a l’educació superior, amb exemples sovint bàsics o poc contextualitzats”.
I encara un últim punt negre: “La universitat encara no disposa d’un sistema integral d’informació pública que garanteixi la transparència i l’actualització periòdica de les dades institucionals.”Davant d’aquest panorama i en conjunt, “tot i els avenços i la voluntat de millora expressada, el pla no aporta el grau de concreció, evidència i maduresa necessaris per garantir la implementació efectiva del projecte universitari. La manca d’informació en un nombre significatiu de criteris, així com la valoració de ‘poc adequat’ en aspectes clau, justifiquen una resolució desfavorable en aquesta fase del procés”.