El matrimoni López-Martí va estar molt involucrat amb els seus alumnes. A l’escola i fora. L’ara finat solia fer classes de matemàtiques, de música i de dibuix. La seva dona s’encarregava, normalment, de català, de llengua i de religió. Però en aquella època, de principi de la dècada del 1980 a mitjan de la dècada de 1990, quan serien traslladats i deixarien el Principat, feien una mica de tot. El que comptava era, fonamentalment, que els mestres fessin un positiu acompanyament als seus alumnes. I López i Petit ho van fer de manera estricta en sentit positiu.
La parella era força creient i va contribuir de forma decisiva en la recuperació de diverses tradicions i d’una vida parroquial que va enganxar molts dels alumnes que va tenir. A més de la seva tasca docent, López va ser organista a Sant Miquel i a Santa Eulàlia, on va recuperar l’acompanyament musical de les litúrgies mentre l'Antònia exercia de directora de cant i salmista en les celebracions, com recordaven aquest dimecres alguns dels seus alumnes.
Com ja s’ha destacat, el matrimoni van ser catequistes i, plegats, van fundar les corals de Sant Miquel i Sant Antoni. Tots mostraven una bondat d’allò més amplia al tomb de la seva fe cristiana que practicaven amb devoció. Recordava aquest dimecres algun dels seus alumnes que als joves estudiants els feien ajudar la gent gran. Ser solidaris. Devot i estudiós, per exemple, de Wolfgang Amadeus Mozart, el senyor Antonio va dur a terme una tasca àrdua, laboriosa i meticulosa de recuperació patrimonial.
Han recordat aquest dimecres alguns dels seus alumnes que López no es va limitar a tocar l’orgue, sinó que va dedicar hores a rescatar de l’oblit antigues partitures i lletres, transcrivint-les a mà i musicant amb una sensibilitat exquisida els goigs de molts sants i patrons de la parròquia encampadana; de la mateixa manera, van recuperar la tradició de les caramelles, que va morir poc després de la seva partida d’Encamp i que tornaria anys després, i la veneració a Sant Romà de les Bons i de Vila.
Els dos docents, jubilats i residents a Catalunya, encara mantenien contacte a través de les xarxes socials i altres canals, amb alguns dels alumnes que van tenir a Encamp. I compartien vivències i experiències. I aquest dimecres, després de la mort ja fa gairebé tres anys de la senyoreta Antònia, la comunitat de l’antiga Escola espanyola d’Encamp plora la mort del senyor Antonio. D’Antoni López-Peña.