La Cambra ha fet una consulta entre els seus afiliats i un 22,7% de les empreses creuen que la pressió burocràtica “és un obstacle molt important”. Mentrestant, un 42% troba que tota la tramitació normativa, administrativa, afecten “moderadament” la competitivitat dels seus respectius negocis. De la seva banda, un 35,3% respon que la burocràcia no té cap impacte en la competitivitat. Les empreses, segons la consulta, destinen sis setmanes a l’any de mitjana a fer tràmits administratius, si se suma totes les hores dedicades a aquestes tasques.
Els dos responsables de la Cambra han assegurat que “valorem positivament els esforços de modernització” i han advertit, després de repassar tot un conjunt de dades sobre els resultats de l’enquesta, que “la digitalització per si sola no garanteix una transformació real”. Sol Rossell ha indicat que a les “empreses petites, com més càrrega burocràtica els imposem, més dificultats els posem”, i ha deixat clar que “el salt digital sí que s’ha vist, però falta simplificació administrativa”.
A parer de la Cambra, i ho ha advertit Mas, són cinc les línies que s’haurien d’impulsar per mirar de millorar la percepció i la tasca a desenvolupar per les empreses. Així, “simplificar els tràmits de forma administratiu , reduir requisits innecessaris, eliminar duplicitats i reduir la documentació exigida, seria convenient reforçar la col·laboració amb el sector privat”, “millorar la previsibilitat i els terminis de resposta. Plantegem terminis màxims de resolució reduir la incertesa administrativa és clau”.
Més coses: “incorporar l’avaluació d’impacte empresarial en les noves regulacions és fonamental. Aquesta avaluació hauria de centrar-se en els costos administratius que genera”; “aplicar el principi de proporcionalitat normativa, microempreses el 86% tenen entre una i cinc empreses. No poden tenir el mateix impacte els requisits exigits, que han de ser proporcionals amb la capacitat real”; i, finalment, “millorar l’administració entre administracions evitar duplicitats, reduir càrregues i agilitzar els processos administratius”.
PREVISIONS ECONÒMIQUES
Aquest llast econòmic té lloc en un marc de creixement de l’economia andorrana, especialment accentuat en positiu durant el 2025 però que s’ha de veure frenat aquest 2026. Hi haurà creixement, segons les previsions fetes per les empreses que estan sota el paraigua de la Cambra de Comerç, però serà més moderat que l’any passat. Les enquestes d’opinió de la Cambra –dutes a terme abans de l’esclat de la guerra a l’Iran– reflecteixen unes expectatives empresarials optimistes de cara a la primera meitat del 2026, amb bones previsions per a la construcció i amb un sector serveis que guanyarà protagonisme com a principal impulsor de l’activitat.
Ara bé, en l’àmbit internacional, les estimacions econòmiques han empitjorat i s’ha obert un període d’inestabilitat i incertesa arran de l’inici de la guerra a l’Iran i del tancament de l’estret d’Ormuz. Davant d’aquest nou escenari, Andorra es troba en una posició relativament favorable per afrontar els possibles efectes del xoc energètic associat al conflicte. La forta inèrcia del creixement, el dinamisme de la demanda interna i la solidesa dels resultats empresarials sostindran un creixement robust el 2026, tot i que més moderat que el de l’any anterior. En aquest entorn més advers, la Cambra manté que “Andorra manté uns fonaments sòlids, però no queda al marge dels riscos externs, que podrien frenar el creixement en més o menys mesura”.
El principal focus d’incertesa per al 2026, segons la Cambra, “serà la intensitat i la persistència de l’augment inflacionista i com pot afectar el poder adquisitiu de les famílies i el consum”. En segon lloc, “també cal tenir en compte les expectatives d’increment dels tipus d’interès, en un context en què l’euríbor ja supera el 2,7%”. Finalment, “un tercer canal d’impacte podria venir de la pèrdua de dinamisme de les economies veïnes”.
En aquest darrer cas, però, l’efecte podria ser més limitat. Es preveu que Espanya sigui una de les economies europees menys exposades als efectes directes del conflicte, gràcies a una dependència energètica més reduïda de la zona afectada i al pes del seu sector turístic, que es podria beneficiar d’un desplaçament de la demanda cap a destinacions percebudes com a més segures. I aquest factor beneficiaria Andorra. O, com a mínim, des de la Cambra es preveu que això pugui ser així.