La voluntat de Govern és poder enviar la llei a tràmit parlamentari durant els pròxims dies, un cop s’han pogut escoltar les opinions dels diferents agents implicats. De fet, aquest mateix divendres hi ha prevista una reunió del Consell Econòmic i Social (CES) perquè sindicats i patronals puguin fer el seu informe previ, preceptiu però no vinculant. Altaveu ha tingut accés a l’esborrany del text, sota la denominació de “projecte de llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-30” i aquest marca, com s’havia avançat, un procés gradual i progressiu però que també permetrà actualitzacions de preu en alguns casos força considerables.
Els primers contractes a descongelar-se seran els formalitzats el 2012 o amb anterioritat o els que marquin un preu inferior als sis euros per metre quadrat, als quals s’aixecarà la pròrroga l’any vinent; per als signats entre 2013 i 2015 o per sota dels set euros per metre quadrat, el 2028; pels rubricats entre 2016 i 2018 -o per sota de vuit euros- el 2029; i, finalment, els que datin del 2019 al 2021, tindran de marge fins al 2030
Així, s’estableix, per un costat, “el retorn progressiu en un període de quatre anys al règim general” de “llibertat de pactes que preveu la Llei d’arrendaments de finques urbanes”. Per l’altre, el que Govern considera “una garantia que limita els increments de renda dels contractes subjectes a aquesta llei”. I és que “els nous contractes restaran sotmesos a un sistema progressiu d’increments basat en la renda anterior”.
Pel que fa a la temporalitat, el text marca fins a quatre casuístiques que repartiran la descongelació de lloguers en aquests quatre exercicis. Els primers als quals s’aplicaran les noves normes de joc seran aquells contractes formalitzats el 2012 o amb anterioritat o els que marquin un preu inferior als sis euros per metre quadrat. Per a tots ells la pròrroga s’aixecarà l’any vinent. Per als signats entre 2013 i 2015 o que estiguin per sota dels set euros per metre quadrat, es fixa un allargament d’un any més, fins al 2028. Pel que fa als rubricats entre 2016 i 2018 o que no superin els 8 euros per metre quadrat, la pròrroga serà de dos anys, fins al 2029. I, finalment, els contractes que datin del 2019, el 2020 o el 2021 tindran tres anys de marge, però es podran resoldre el 2030 segons el que marca la Llei d’arrendaments de finques urbanes.
A partir d’aquí, l’article 2 és el que marca què pot passar un cop arribi la descongelació, sempre que el propietari opti per continuar amb el pis a lloguer, sigui a l’actual inquilí sigui amb un de nou. La llei permet un increment de les rendes, però sota una sèrie de condicions amb la base del preu actual que s’estigui pagant actualment. Si aquest se situa entre sis i set euros per metre quadrat, es permetria una “repercussió anual durant els cinc anys de la vigència del contracte” del “6% cada any + IPC”. I a partir d’aquí, el percentatge va disminuint fins a un “1% cada any + IPC” sempre que el cost sigui superior a 12 euros per metre quadrat.
I això es tradueix en què, de facto, tots els contractes actualment congelats podran, si així ho estima convenient el propietari, extingir-se per signar un de nou amb increments de preu els pròxims anys per sobre de l’IPC. Per exemple, qui ja estigui pagant 16 euros per metre quadrat, se li podrà incrementar un 1% extra a banda de l’indicador de la inflació. I això durant els cinc anys.
L’article 3 preveu un altre supòsit d’increment. Es refereix a aquells pisos el preu dels quals estigui per sota del preu assequible del parc públic de la parròquia -la llei també incorpora una taula amb els valors actuals-. En aquests casos, es preveu que el nou contracte -sigui per a l’inquilí d’ara o per a un de nou- pugui incorporar un augment en tres anys per arribar a aquest barem. “La renda de lloguer pot incrementar-se com a màxim, durant les tres primeres anualitats del contracte proporcionalment i per terceres parts fins a assolir el preu assequible del parc públic d’habitatge de la parròquia on se situa l’habitatge arrendat, independentment de l’increment que correspongui anualment en funció de l’índex de preus del consum de l’any natural anterior”, s’estipula. A banda, s’indica que “a partir de la quarta anualitat, la renda només pot actualitzar-se d’acord amb l’IPC que correspongui anualment, llevat que en resulti en cada cas un import inferior al que es derivaria de l’aplicació del sistema d’increment previst en l’article precedent”. Llavors, sí que es permet un increment els dos darrers anys seguint el que marcava la taula abans esmentada, la que oscil·lava entre el 6%+IPC i l’1%+IPC.
Si algun propietari aplica preus superiors al que tocaria, s’arrisca a una multa del 50% de l’import anual de les rendes així com a compensar l’inquilí pels diners pagats de més
La llei preveu algunes excepcions a aquest sistema. Algunes, de ja existents, com ara les que s’apliquen en cas que el llogater sigui un resident passiu, que la renda superi els 2.000 euros mensuals, que s’hagin de fer obres per seguretat, salubritat o higiene o que es vulgui recuperar el pis per a ús propi o d’un familiar proper o, si és d’una societat, que es vulgui arrendar a un treballador. A aquests supòsits, contemplats en anteriors textos, s’hi suma la possibilitat que si el propietari ven l’immoble el comprador també pugui al·legar que vol rescindir el contracte per viure ell a l’habitatge. També s’estableix l’excepció per al cas que “l’extinció del contracte es produeixi per voluntat expressa de la part arrendatària de no renovar-lo”.
El text també estableix un règim sancionador que castigarà aquells propietaris que acabin imposant al llogater una renda superior a la que correspondria segons les disposicions de la llei. Així, hi haurà una multa “d’un import equivalent al 50% de l’anualitat de la renda d’acord amb l’import que figura en el nou contracte d’arrendament subscrit”. I a això s’hi sumaria l’obligació d’adequar el preu al sistema establert en el projecte legislatiu i de compensar a l’inquilí dels diners pagats de més.