Quatre dels projectes d’inversió estrangera validats el 2025 suposen per si sols 400 milions d’euros

Marsol defensa que, en gran part, aquestes sol·licituds expliquin l’increment del volum registrat l’any passat, però també defensen que segueixen la voluntat del Govern de buscar iniciatives “d’alt valor afegit” i que “aportin al país”

Marsol i Saura, durant la compareixença. SFG / J.A.VILADOT

Conxita Marsol ha assegurat que les mesures adoptades per atenuar la inversió estrangera -tant la que fa en immobles com en altres activitats econòmiques- estan donant els seus fruits. Així ho demostren, al seu entendre, les dades d’aquest 2026 evidencien menys operacions i d’un valor afegit més important. Per això, entén que no cal adoptar cap nova acció. En tot cas, si alguna cosa s’ha de fer, serà molt més endavant, quan hi hagi dades “comparatives” amb els anys anteriors, quan encara no s’aplicava la nova normativa. A banda, ha posat en relleu que el salt pel que fa a projectes empresarials de l’any passat es deu, en gran part, a quatre sol·licituds concretes que, entre totes elles, suposen ja un import de 400 milions d’euros.

Marsol ha defensat la necessitat de seguir oberts a l’arribada d’inversos estrangers. “Ens han donat més moments bons que dolents”, ha assegurat i ha aprofitat per carregar contra l’oposició, a qui ha acusat de precipitar-se amb les crítiques sorgides arran que es fessin públiques, dimarts passat, les dades del 2025. Una llei que s’acaba d’aprovar no podem dir que sigui efectiva al cap de sis mesos”, ha indicat, tot apuntant que “per valorar-ne l’efecte s’ha de deixar passar temps”. Per això, argumenta que “no es pot dir que les mesures no siguin efectives perquè és tergiversar la situació”. Així, ha aprofitat per llançar més d’un dard:Puc entendre que alguns estiguin ja en campanya electoral, nosaltres estem treballant. Dir això és poc seriós”.

A banda, ha volgut remarca que, ja aquest 2026, les dades indiquen que “les mesures estan començant a ser efectives”. Així, ha explicat que “la inversió estrangera que autoritzem en aquest moment aporta valor afegit al país; està baixant el nombre de sol·licituds que autoritzem, però puja l’import”. Així, ha remarcat que “ara busquem més qualitat, que aporti al país, que sigui complementària a les activitats existents” i això fa que també s’hagi incrementat de forma notable el nombre de peticions que són refusades, seguint els criteris de la primera Llei òmnibus.

La inversió estrangera en immobles creix sense aturador: supera els 500 milions l’any 2025

Sobre les dades del 2026, el secretari d’Estat d’Economia i Empresa, Marc Saura, ha recordat que la inversió estrangera autoritzada va arribar als 779 milions. Gran part del salt en comparació al 2024, però, s’explica pel fet que quatre peticions suposaven per si soles 400 milions. Per tant, són projectes que Govern considera de gran interès per l’import que suposen i, per tant, valor afegit.

De fet, Marsol s’ha mostrat convençuda que, al llarg dels pròxims mesos, aquests projectes acabaran materialitzant-se amb la seva formalització. Són, ha indicat, inversions “d’alt valor afegit i del sector de la innovació” en àmbits com ara les noves tecnologies o la cultura.

Més enllà d’això, ha remarcat que, al llarg d’aquest 2026 s’ha començat a comprovar com les mesures incloses en la Llei del creixement sostenible i pel dret a l’habitatge donen fruits. Pel que fa a la inversió estrangera, ha apuntat, en el primer trimestre es van autoritzar 307 sol·licituds, amb un import 130,9 milions. Això contrasta amb les 418 del mateix període del 2025, el valor de les quals es va quedar en 117,2. Una evolució similar a la que s’ha registrat també aquest any les operacions immobiliàries fetes per persones de fora. Entre gener i març s’han tancat 195 operacions per un valor de 134,34 milions, en comparació a les 209 de l’any passat, amb un valor de 111,4.

“Constatem que també s’està atenuant”, ha defensat Marsol, Així, s’entén que s’està aconseguint “la finalitat que volíem: controlar i limitar”. Per ara, ha assegurat, “no volem anar més lluny”. Més endavant, ja es veurà. “Sempre estem oberts a veure com evoluciona la situació per, quan hagi passat un temps prudencial amb el qual puguem tenir xifres comparatives, veure si cal prendre més mesures”, ha comentat. De moment, “hem d’aplicar aquestes [Lleis òmnibus] i no tenim prou elements per dir si en calen més”.