Entre altres qüestions, la parlamentària demana si l’executiu ha elaborat informes específics sobre la dependència tecnològica que podria generar la concentració progressiva de serveis públics digitals en mans de grans operadors internacionals, especialment en un context d’externalització creixent de serveis al núvol, infraestructures digitals i sistemes de gestió de dades. Les preguntes també posen el focus en la sobirania de les dades públiques i en les garanties existents perquè informació sensible de les administracions andorranes allotjada en infraestructures gestionades per empreses estrangeres no pugui quedar sotmesa a accessos o requeriments d’autoritats de tercers països. En aquest sentit, es vol saber qui assumiria la responsabilitat última davant la ciutadania en cas d’incident greu, fallada sistèmica o interrupció de serveis externalitzats.
Un altre dels eixos centrals de la iniciativa és el model de contractació pública associat a la transformació digital. Les preguntes fan referència a les declaracions públiques segons les quals Andorra Digital estaria negociant marcs globals amb grans proveïdors tecnològics perquè les administracions s’hi puguin adherir sense necessitat de concursos específics. Davant d’això, el grup demana si aquest model és plenament compatible amb els principis de concurrència, transparència i lliure competència que han de regir la contractació pública.
La bateria de preguntes també reclama informació sobre el cost econòmic previst del desplegament generalitzat de serveis al núvol i llicències digitals entre 2026 i 2030, així com sobre l’impacte pressupostari que aquest model tindrà a mitjà i llarg termini per al conjunt del sector públic andorrà. Pel que fa a la interoperabilitat entre administracions públiques, el grup vol conèixer en quin punt concret es troba actualment el desplegament efectiu del bus d’interoperabilitat previst pel Govern i quins mecanismes tècnics i jurídics permetran garantir la traçabilitat dels accessos, les consultes i els intercanvis de dades entre administracions.
Finalment, Moliné també demana explicacions sobre l’arquitectura institucional creada al voltant d’Andorra Digital i sobre els criteris que han justificat la creació d’estructures diferenciades com l’Agència Nacional de Ciberseguretat, l’Agència d’Intel·ligència de la Dada, la PIDA o el Centre de Benestar i Competències Digitals. En aquest sentit, sol·licita informació concreta sobre el seu dimensionament actual i previst en termes de personal, pressupost, capacitat operativa real i contractació externa.
Per al PS, “la transformació digital del país no pot limitar-se a una qüestió purament tecnològica, sinó que ha d’anar acompanyada de garanties sòlides de sobirania tecnològica, protecció de dades, sostenibilitat econòmica, transparència institucional i control democràtic dels recursos públics”.