El PS dubta de la seguretat de les dades que entitats andorranes tenen a serveis de núvol estrangers

La consellera general Laia Moliné lamenta que el ministre Rossell no pugui garantir que aquesta informació estarà protegida davant autoritats de tercers països i posa com a exemple la legislació dels Estats Units en la matèria

La consellera Laia Moliné en seu parlamentària. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

Les respostes del ministre de Funció Pública i Transformació Digital, Marc Rossell, sobre la seguretat de les dades que entitats públiques andorranes puguin tenir a serveis de núvol gestionat per operadors estrangers no convencen el grup parlamentari socialdemòcrata. La seva consellera general, Laia Moliné, no amaga els dubtes que li genera aquesta situació, més quan, remarca, hi ha països, com ara els Estats Units, que tenen legislació que els donaria accés a aquesta informació si així ho consideren oportú les autoritats. També alerta sobre la “dependència tecnològica” que genera haver de recórrer a grans proveïdors internacionals.

Moliné, en declaracions a Altaveu, deixa clar que la formació considera clau avançar en aquest procés de digitalització. “És una transformació necessària i hi donem suport, però exigeix transparència, garanties i rendició de comptes”, apunta. Entre altres detalls, es mostra “sorpresa” pel fet que “Govern estigui impulsant un model basat en serveis ‘cloud’ i grans operadors tecnològics internacionals sense haver presentat una estimació global dels costos futurs ni el dimensionament definitiu d’Andorra Digital”.

Govern considera que hi ha un marc segur per a les dades públiques que s’emmagatzemen al núvol

Un aspecte que preocupa especialment al PS és la protecció de les dades. “El ministre parla d’un marc segur, però ni en la resposta parlamentària ni en les seves declaracions públiques garanteix que la informació pública allotjada al núvol no pugui ser objecte d’accés per part d’autoritats de tercers països. El que ens diu és que aquest risc està gestionat, però no que sigui inexistent”, comenta. En aquest sentit, posa l’exemple de la legislació nord-americana. “La normativa, inclosa la Cloud Act, permet en determinades circumstàncies que les autoritats dels Estats Units requereixin l’accés a dades sota control d’empreses nord-americanes, fins i tot quan aquestes dades es troben allotjades fora del seu territori”, remarca.

Per això sorprèn que el Govern parli d’un marc segur però eviti respondre a una pregunta molt simple: pot garantir o no que les dades públiques andorranes no seran mai objecte d’accés per part d’autoritats de tercers països?”, es demana Moliné, que també alerta d’un altre perill: “el grau de dependència tecnològica que generarà aquest model!”. Així, indica que “el ministre afirma que vol reduir-la, però alhora reconeix que una part important de l’estratègia digital del país es basarà en grans proveïdors internacionals”. Per tant, al seu entendre hi ha una clara contradicció.

La consellera general avisa que “la digitalització no pot convertir-se en un acte de fe”. Per això, considera que “si el model és tan sòlid com afirma el Govern, hauria de poder explicar amb total transparència els costos, els riscos, les garanties i el grau real de control que Andorra mantindrà sobre les seves dades i infraestructures digitals”, un fet que, al seu entendre, no s’ha produït.