En total, aquesta primera ronda d’atorgaments d’ajudes ha comptat amb dotze candidats (dos foren descartats per haver superat el termini de convocatòria i dels deu restants se n’han acabat escollint cinc). Per al pressupost del 2026, també s’han reservat 500.000 euros per a subvencions similars (una quantitat que no s’inclou en els cinc milions d’euros reservats per a l’impuls de la innovació). La quantitat rebuda per cada empresa –que varia en funció del projecte– ha de cobrir despeses com ara els costos d’infraestructura, maquinària o plantilla (costos laborals). “Mai és una subvenció al 100% del projecte. Amb aquestes subvencions es cobreix entre un 40% i un 65% del cost total”, ha matisat la ministra: “El sector públic, doncs, no assumeix tot el cost. Està compartit amb el sector privat”.
Pel que fa a la plantilla, Marsol ha subratllat que l’objectiu és “contractar més talent i retornar al país el que ha marxat”. Les subvencions atorgades, però, encara no s’han repartit: el lliurament, segons Marsol, arribarà “una vegada el projecte s’hagi executat; no s’entregaran els diners fins que no es demostri que el projecte s’ha tirat endavant. Estem parlant de diners públics”. El termini màxim d’execució és d’un any i mig, tot i que, tal com ha avançat Judit Hidalgo, directora d’Andorra Business, es pot demanar una pròrroga “si està ben justificada”.
Al detall, segons ha desgranat Hidalgo, les tres empreses de salut –immunoteràpia, biotecnologia…– beneficades per aquestes ajudes són: Cimera-Cellab (330.960 euros), Chirolistic Coaching (44.100 euros) i Zaragoza Bort (37.224 euros). Cimera-Cellab treballa un projecte de teràpies personalitzades per al tractament del càncer (de la leucèmia) amb cèl·lules T, que s’obtenen a partir de les cèl·lules mare del mateix pacient (“un medicament personalitzat que ataca el càncer”, segons Hidalgo). Cimera-Cellab, a més, tira endavant la investigació amb una empresa vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona. Chirolistic Coaching centra la seva activitat en el tractament precoç de malalties neurodegeneratives i Zaragoza Bort impulsa l’aplicació de l’osteopatia en teràpies visuals per resoldre, per exemple, problemes de coordinació ocular. “Totes aquestes empreses, tots aquests estudis”, ha fet veure Marsol, “ens poden ajudar d’una manera o altra”. De fet, l’objectiu, més enllà de reforçar el teixit empresarial amb projecte de “tecnologia pionera”, és, també, que la recerca impulsada a Andorra “arribi a la població”.
Quant a les empreses de noves tecnologies subvencionades, aquestes són: Mevi Serveis (66.991 euros) i Etelätär (20.723 euros). Mevi Serveis està especialitzada en l’ús de drons en inspeccions tècniques (topografia, termografia…): “Adapten els drons per a la detonació controlada d’allaus, per exemple. I això permet guanyar eficiència i reduir riscos, a banda de situar Andorra com un referent en aquest camp”. Etelätär, per la seva part, és una plataforma digital enfocada en la gestió intel·ligent d’equips i espais, un projecte que a Andorra es vol aplicar –en prova pilot– a centres comercials: “Són especialistes en estalvi energètic i gestió de persones i grans instal·lacions”.
Marsol, finalment, ha volgut recalcar la importància de l’encaix amb Europa (és a dir, de poder aplicar l’acord d’associació) per assolir la consolidació del model d’innovació del Principat: “Andorra no té accés a les subvencions europees i això és un desavantatge. Els altres països poden invertir en innovació sense patir una afectació dels seus propis projectes”. Segons la ministra, aquesta manca d’accés europeu “ens fa estar en una situació molt desequilibrada en comparació amb altres països. Tenint en compte la nostra dimensió i el nostre pressupost, fem un esforç amb aquests cinc milions d’euros”.