Els no residents efectuen una de cada cinc operacions immobiliàries al país

Marsol explica que, segons les dades de les notaries, durant l’any 2024 van haver-hi 2.525 transaccions fetes per ciutadans del país i només 525 per persones foranes, mentre que l’impost a la inversió estrangera ja ha recaptat en dos anys 28 milions d’euros

Marsol, aquest dijous al ple del Consell. SERGI PÉREZ / CONSELL GENERAL

Durant l’any 2024, quatre de cada cinc compravendes immobiliàries que es van registrar al país van ser dutes a terme per persones residents. Així ho ha assegurat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha volgut posar xifres, extretes segons ha indicat dels notaris. Només 525 de les més de 3.000 operacions van ser efectuades per estrangers. La ministra, amb aquestes dades, ha volgut defensar les polítiques del Govern i, especialment, la llei de continuïtat i consolidació de mesures per al creixement sostenible. Aquesta, entre altres accions, inclou un enduriment de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària, que enguany ja ha recaptat 16 milions d’euros.

Marsol ha volgut defensar el projecte legislatiu davant les crítiques del president suplent del grup socialdemòcrata, Pere Baró, que ha carregat contra Govern durant el debat de l’esmena a la totalitat presentada a la ja coneguda com a llei òmnibus 2. “És la prova viva del fracàs del model de Demòcrates i dels partits que li donen suport”, ha afirmat el líder del PS, que ha acusat DA de “portar Andorra a una de les crisis socials més greus de la nostra història”.

Entre altres aspectes, Baró ha lamentat que Govern i la majoria que li donen suport “continuen apostant per un model especulatiu” i això fa que cada cop la gent tingui més complicat accedir a un habitatge al país. És això, justament, un dels punts que Marsol ha volgut desmentir amb xifres. Així, ha recorregut a les dades facilitades des de les notaries del país, corresponents a l’any 2024.

 PS i Concòrdia consideren que les mesures incloses en la llei no seran suficients i cal anar més enllà perquè el text sigui realment efectiu

La ciutadania també compra habitatges”, ha afirmat la ministra. Així, ha apuntat que durant l’any passat, “de totes les transaccions immobiliàries fetes per persones físiques, 5.525 van ser per part de residents, mentre que només 525 són de no residents”. Això suposa que el 83% de les operacions van ser fetes per gent que viu al país. El 17% restant, lògicament, per estrangers.

I, pel que fa a la resta, també tenen una conseqüència positiva: la que es vehicula a través de l’impost a la inversió estrangera immobiliària. L’any passat va suposar 12 milions en ingressos per al Govern i, fins ara, durant el 2025, la recaptació ja s’enfila als 16. “Sense incrementar la pressió fiscal als residents estem aconseguint recursos que podem destinar a habitatge i a altres despeses socials”, ha defensat la ministra. Per això, “com veiem que tenim recorregut”, s’ha optat per duplicar el gravamen, justament, una de les mesures incloses en la llei esmenada pel PS.

Marsol ha acusat el conseller socialdemòcrata de “tergiversar la realitat i la veritat” i “voler fer creure la gent que només governem pels especuladors”. La ministra ha reiterat que “l’habitatge és la nostra prioritat i hi treballem” al mateix temps que “cal trobar l’encaix entre les taxes de creixement que tenim i les tensions que provoquen”. Per això, la nova llei el que persegueix és “frenar però no aturar” i fer-ho “amb responsabilitat i rigor i pensant sempre en l’interès general”. La titular de Presidència també ha volgut fer un resum de totes les accions fetes per afrontar la problemàtica de l’habitatge, entre altres els 338 apartaments turístics que, fruit de la Llei òmnibus, han passat al mercat de lloguer.

Els arguments de Marsol no han convençut, ni de bon tros, Baró. El socialdemòcrata ha posat en relleu que “no estem en contra de totes les mesures” incloses a la llei. De fet, apunten que algunes “ja les vam proposar via esmenes a la primera Llei òmnibus”. El problema rau en el fet que “no seran suficients” davant la situació que denuncien: “La gent marxa del país perquè no pot accedir a un pis”.

El PS s’ha quedat sol a l’hora de votar l’esmena a la totalitat. Des de Concòrdia s’ha optat per l’abstenció tot advertint, però, que això no és un xec en blanc al projecte de llei. Al contrari, consideren que “hem de fer més mesures i anar més enllà del que planteja Govern perquè fins ara s’ha estat massa tímid a l’hora d’afrontar el problema de l’habitatge”, segons ha apuntat el seu líder, Cerni Escalé, que ha recordat que el preu dels pisos, tant de lloguer com de compra, segueix disparat. A l’entendre dels concordis, la llei té “passos en la bona direcció” però s’adverteix que cal més ambiciós. Sobre les xifres de compravendes, el president del grup ha posat en relleu que el percentatge d’operacions per part d’estrangers (17%) “és molt elevat per a un mercat com el nostre”.

Des d’Andorra Endavant, en canvi, s’ha votat en contra de l’esmena a la totalitat. De fet, s’ha aprofitat per retreure el PS que, en el seu dia, no es donés suport a una iniciativa similar de la formació contra la primera Llei òmnibus, el text “més intervencionista que hem tingut mai en aquesta cambra”, segons Carine Montaner. Més enllà d’això, la formació ha defensat les esmenes presentades al text ara a tràmit i ha instat la majoria a acceptar-les.

Des de la majoria, el president del grup demòcrata, Jordi Jordana, s’ha alineat, com era d’esperar, amb Govern. “Les mesures que hem adoptat no buscaven protegir certes elits sinó que vam incidir sector claus per frenar-los i controlar-los, pensant en l’interès general”, ha apuntat, tot remarcant que “no expulsem la gent del país”. Per això, entén que l’esmena a la totalitat no té fonament.