Quera va ser enviat a Andorra per dirigir BIBM pel BBVA, que era el soci accionista referent en 2003, de l’entitat comandada a nivell local per les famílies Mora i Aristot. Abans d’aterrar al gran grup bancari d’origen basc, l’economista català havia estat a Bankinter i Argentaria, que s’acabaria coalitzant amb el BBV i així entraria al grup que en va enviar al Principat després de ser sostdirector general responsable de riscos de banca al detall per Espanya i Portugal del grup dirigit des de Bilbao.
Conseller-director general de BIBM, mentre va estar al capdavant d’aquesta entitat va destacar per la internacionalització del mateix i, també i al 2007, per l’intent de fusió amb Andbank, que va ser un fiasco després que ja s’hagués anunciat i s’hagués posat en marxa l’engranatge d’assimilació de les entitats. El 2011 va deixar la direcció general del grup en prejubilar-se de BBVA segons els acords que tenia amb l’entitat d’origen i amb el qual, de fet, tenia un lligam contractual evident.
Malgrat deixar la direcció general i ser substituït per Gilles Serra, Quera va continuar com a conseller de BIBM, ja amb una denominació més intensa de Banca Mora. El 2015, quan el Govern va decidir intervenir BPA arran del ‘notice’ del FinCEN, l’administració el va ‘reclamar’ perquè juntament amb Carles Salvadó i Santiago Guillén formessin el trident administrador del banc intervingut, una situació que va durar unes poques setmanes.
Quera va agafar una excedència del seu càrrec de conseller de MoraBanc i, posteriorment, en acabar la seva missió a BPA que va assegurar que havia assumit per fer costat a les institucions del país i a la plaça financera, i malgrat la seva voluntat de retornar al seu anterior càrrec, se li va impedir al·legant que les clàusules de l’INAF feien incompatible el seu retorn al banc originari. I allò li va valdre una enrabiada sideral tant amb els responsables del banc que havia dirigit com amb el supervisor bancari.