Ara bé, el polític encampadà ha deixat clar que, de moment, no es veu una urgència imperiosa, malgrat que l’IPC del març hagi saltat un punt -del 3,1% al 4,1%- per culpa de l’impacte del cost dels carburants. Així, Lladós ha defensat que Govern ja fa temps que ha adoptat “polítiques estructurals” per protegir el poder adquisitiu de la ciutadania. En aquest sentit, ha recordat que hi ha transport públic gratuït o una ”electricitat a preus estables”. Així, ha apuntat que “el que a altres llocs es fa de forma extraordinària, aquí és habitual”.
Lladós ha indicat que l’IPC dels darrers dos anys ha pujat un 10%. En canvi, ha indicat, el salari medià ho ha fet un 17% i el mínim, un 20%. Per tant, per ara prudència. “Seguim de prop l’evolució del preu als mercats per si cal reforçar les mesures actuals. Quan calgui, ho farem”, ha afirmat. Per ara, però, no. I, en tot cas, també ha llançat una advertència. Si s’han d’adoptar accions, “no seran per a tothom”, sinó que “s’ajudarà a les famílies i els negocis que ho necessitin”. I, en tot cas, “seran a mitges, conjuntes, amb un esforç compartit amb els operadors del sector”. En aquest sentit, ha indicat que s’ha parlat amb els distribuïdors de carburants, amb transportistes i amb constructors.
I, en tot cas, ha defensat que “hem de prendre decisions basades en xifres”. I aquestes, de moment, no serien prou preocupants. Així, ha apuntat que els preus dels carburants no estan encara als nivells assolits després de l’esclat de la guerra a Ucraïna.
Des del PS, es considera que aquesta inacció és un greu error més quan “tot el que està passant acaba repercutint un cop més en l’economia real i la vida quotidiana dels nostres ciutadans; la gent està cada cop més empobrida per raons internes, les seves polítiques, i externes”. Per això, Baró ha reclamat que “hem d’actuar, anticipar-nos i desplegar eines per evitar que la gent continuï perdent poder adquisitiu”. Entre aquestes, “mesures per als preus dels carburants i també per aliments i altres productes de primera necessitat”. Davant la negativa del Govern, ha lamentat que “esperarem que la cosa estigui molt malament per després córrer”.
DEBAT SOBRE EL MODEL D’ATENCIÓ SOCIAL
Durant la sessió, des de Concòrdia també s’ha retret a Govern que el sistema d’atenció social falla i s’ha demanat un canvi en la seva concepció. Així, la presidenta suplent del grup, Núria Segués, ha alertat que “cada cop tenim més situacions que es cronifiquen” i considera que “hem de repensar un model perquè ara hi ha un sistema assistencialista que dona resposta però que no garanteix la sortida de la situació”. El resultat? Que “destinem més recursos que mai i cada cop hi ha més gent en situació de pobresa”. Des de Govern, la ministra de Salut, Helena Mas, ha defensat el sistema tot destacant “la coordinació entre els àmbits socials i sanitaris” i “la continuïtat en l’atenció sempre amb la persona al centre” i amb la “voluntat que ningú quedi fora”.
Durant el debat, sorgit arran de la pregunta de Segués sobre la política social de Govern, també s’ha posat sobre la taula el programa ‘Radars’ de seguiment de la gent gran, que aquest abril s’inicia a Sant Julià i Andorra la Vella. La ministra d’Afers Socials, Trini Marín, ha avançat que properament s’ampliarà a Encamp i Canillo i que es treballa per tancar convenis amb la resta de parròquies. “Suposo que en sis mesos tindrem totes les dades”, ha comentat.