L’augment interanual s’explica principalment pel comportament dels grups vinculats a l’energia i el transport. Destaca especialment el transport, que puja fins al 5,7% impulsat per l’encariment dels carburants, en contrast amb la davallada registrada el mateix període de l’any passat. També hi contribueix el sector de l’habitatge, amb una taxa del 5,1% i arrossegat per l’augment dels combustibles líquids. En paral·lel, els productes petroliers experimenten un gir molt marcat, passant de taxes negatives a un increment anual del 13%.
En termes mensuals, el març presenta una forta pujada del 2,1%, clarament superior a la de fa un any. Aquest increment ve determinat sobretot per dues dinàmiques. D’una banda, l’encariment dels carburants, que impulsa el transport amb una variació mensual superior al 6%. I, de l’altra, el fort repunt del sector tèxtil (roba i calçat), que s’enfilen més d’un 20% coincidint amb la fi del període de rebaixes. Aquests dos grups concentren la major part de la repercussió en l’augment global dels preus.
En comparació amb els països veïns, Andorra presenta una inflació més elevada. Espanya situa l’IPC avançat del març en el 3,3%, mentre que França es queda en l’1,7%; tots dos territoris també viuen una tendència a l’alça, però encara estan per sota dels nivells andorrans. Aquest diferencial confirma una evolució més tensionada dels preus al Principat, especialment condicionada pels costos energètics i de mobilitat, que continuen marcant el ritme de la inflació.