Marsol ha fet l’anunci durant el debat global de la Llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge, que s’ha aprovat al Consell General. Finalment, amb els vots de la majoria (Demòcrates i Ciutadans Compromesos) sumat el del liberal Pintos. En contra s’han mostrat els grups de l’oposició: Concòrdia, PS i Andorra Endavant. La ministra l’ha defensat com a un “pas decidit i gran” per garantir aquest dret. A la vegada, ha remarcat que no serà pas l’últim. Al contrari, ha afirmat que “no ens aturarem aquí”.
I els pròxims passos, ha revelat, també seran en forma de llei. La primera, per impulsar “un ambiciós projecte per crear un programa d’incentius fiscals, urbanístics i econòmics per a la construcció de pisos de lloguer a preu assequible per part de privats”. D’aquesta forma, es vol unir “el sector públic amb els actors, com ara propietaris, construccions o bancs”. L’objectiu? “Fomentar la construcció d’habitatges per a residents”.
La llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge ja és una realitat; des de la majoria es defensa que és “equilibrada” i que servirà per posar pisos al mercat mentre que el ‘no’ dels partits a l’oposició es justifica per motius diferents: PS i Concòrdia la veuen insuficient i Andorra Endavant lamenta que vulnera el dret a la propietat i amaga amb un impossible recurs d’inconstitucionalitat
Paral·lelament, també es treballa en un segon programa. Així, aquest buscaria “ajudar els joves que volen comprar el seu primer pis”, segons ha comentat la ministra, que ha defensat a capa i espasa la llei òmnibus, al mateix temps que ha criticat l’oposició per no donar-li suport.
En aquest sentit, ha volgut assegurar que moltes de les mesures incloses en el text sorgeixen de les propostes d’acord aprovades al Consell el nombre del 2023, en el marc del debat monogràfic sobre la crisi de l’habitatge. Així, ha recordat que la llei “permet tornar apartaments turístics al mercat de lloguer o activar pisos ara buits”. I, per això, ha apuntat que “sorprèn que quan materialitzem els mandats, alguns s’hi oposen radicalment”. De fet, no ha evitat llançar dards a les formacions contràries a la llei: “ara que no es pot dir que no es fa res o que anem tard, passem a dir que no som ambiciosos, que no es fa prou o hi ha qui es converteix en visionaris que saben què passarà el 2027”.
La ministra ha retret als partits de l’oposició que s’hagi, al seu entendre, defugit el consens “encara que les accions que es proposin no siguin perfectes”. I ha defensat, això sí, que la llei “aporta millores, limita la inversió estrangera, fa aflorar pisos al mercat i grava més l’especulació”. Al seu entendre, el text “esdevé el full de ruta per a un creixement sostenible però sostingut i ordenat i per afavorir les condicions perquè cada ciutadà tingui accés a un habitatge”. Per això, ha lamentat que hi hagi formacions que “no sabem veure més enllà del seu interès partidista”.
La llei s’ha aprovat amb els vots favorables dels dos partits de la majoria. També s’hi ha sumat el conseller no adscrit, en representació de Liberals, Víctor Pintos, malgrat admetre que hi havia punts que no li feien el pes. Especialment, la cessió obligatòria de pisos buits o el fet que es limiti la inversió estrangera en immobles a tot el que no sigui lloguer. “Com a país ens pot provocar un risc reputacional i dona inseguretat jurídica”, ha alertat. Malgrat això, ha argumentat que “tenim l’obligació de protegir el vulnerable i facilitar-li un habitatge públic” i, per això, esgrimint “sentit comú i d’Estat”, ha acabat explicant que hi donava suport.
El vot favorable de Pintos ha estat la sorpresa de la tarda. I és que la postura de la resta de grups feia dies que estava clara. Evidentment, la de Demòcrates. I, també, la de Ciutadans Compromesos. La ‘taronja’ Maria Martisella ha defensat un text “fet des de la centralitat política” que ha de ser “una eina més”, però ha admès que no pas l’única. Caldran altres mesures com ara seguir impulsant el parc públic o estudiar la reforma de la llei del sòl. “És el resultat de la centralitat política, d’equilibri i de fermesa”, ha afirmat, tot defensant que “hem afrontat el repte assumint les conseqüències” amb una llei “feta des del realisme i la valentia”.
En una línia similar s’ha expressat el president de CC, Carles Naudi, que ha definit el projecte legislatiu com a “moderat i centrat”, però també “valent”. El parlamentari massanenc no s’ha estat, però, de criticar el fet que s’aprovi gairebé en solitari. “Hem sofert molt desgast i, en canvi, amb alguns apartats, hi ha grups que no han badat bocat”, ha comentat.
ELS GRUPS DE L’OPOSICIÓ, EN CONTRA
Els ‘no’ han vingut dels tres grups de l’oposició, tot i que amb dos bàndols diferenciats. Així, pel que fa a Concòrdia, el seu líder, Cerni Escalé, ha alertat que “la llei no aturarà ni l’especulació ni l’increment dels preus dels pisos”. En aquest sentit, ha recordat que “des de l’abril del 2023, han pujat un 19%, cosa que no ha passat a cap país de l’entorn”. I, ha afirmat, “vista la llei ho seguiran fent”. Tant segur està que s’ha atrevit a afirmar que “si m’equivoco, en un any, demani’m que em disculpi o que dimiteixi”. El parlamentari s’ha mostrat convençut que amb la nova legislació “seguirà sent més fàcil especular que trobar un habitatge”. A banda, també ha lamentat que “tampoc frenarà l’increment de població”.
Per la seva banda, el socialdemòcrata Pere Baró ha refusat les acusacions de manca de consens llançades per Marsol. “Acusar-nos d’això quan presentant la llei es va carregar la taula d’habitatge que s’havia creat al Consell és una broma de mal gust”, ha etzibat, al mateix temps que ha titllat el text de “presa de pèl”. I és que, ha assegurat, “servira de bon poc perquè ha quedat més descafeïnada i menys valenta que a l’inici”. En aquest sentit ha acusat DA i CC de “claudicar davant els seus grups de pressió i els seus votants i deixar de banda l’interès general”. En definitiva, ha advertit que “si aquesta és la seva solució que tenen per als problemes de la ciutadania, el 2027 patirem i molt”.
Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner ha criticat el text, però, com s’ha dit, per motius diferents dels expressats pels altres dos grups de l’oposició. Bàsicament, la cessió obligatòria. “No hi podem estar d’acord perquè vulnera el dret a la propietat”, fet que ha considerat “inacceptable”. A banda, també ha alertat que la llei “no es podrà aplicar i tindrem un bloqueig a l’administració”. Vista la situació, ha anunciat que “intentarem portar-la al TC si tenim el suport de la cambra [els altres grups ja han deixat clar que no cediran cap signatura] i, si governem, la derogarem”. També ha alertat que “Govern hauria de fer provisions perquè rebrà moltes demandes”.