Cal recordar que aquest indicador avançat es calcula tenint en compte els preus que es tinguin actualitzats dels productes que configuren la cistella de la compra. Per aquells dels quals encara no hi ha dades, es fa servir la del mes anterior. La xifra feta pública aquest dilluns pel departament d’Estadística inclou ja un 97% del total actualitzat i caldrà esperar fins al 14 de maig per veure si es confirma.
El que queda clar que la tendència inflacionista que es va iniciar al març a conseqüència de l’atac unilateral dels Estats Units i Israel sobre l’Iran es manté. De fet, es pot pensar que si no ha anat a més ha estat gràcies a la congelació del conflicte que s’ha viscut a partir de l’alto el foc, però la incertesa sobre què pot passar en el futur encara manté els preus en tensió. Sobretot, els dels carburants.
Si al març l’IPC ja havia saltat del 3,1% al 4,1%, aquesta evolució ha continuat a l’abril. Vuit dècimes més. Se situa ja al 4,9%, la dada més elevada des de l’abril del 2024.
Si al març el principal culpable eren els carburants, ara ho continuen sent i impacte de ple en el grup del transport. Ara bé, aquest increment s’està traslladant ja a altres productes. És el cas de l’alimentació i les begudes no alcohòliques, però també de l’habitatge i dels béns i serveis diversos. Per tant, l’encariment de preus ja afecta els àmbits més importants de la cistella.
A més, la situació a Andorra és força pitjor que als països veïns. L’IPC se situa molt per sobre de la dada avançada registrada a Espanya (3,2%) que s’ha moderat gràcies a les rebaixes fiscals aplicades pel govern de Pedro Sánchez als combustibles. I encara més lluny queda la de França, que és del 2,2%.