Els programes mantenen un pressupost global de 2 milions d’euros i continuen centrant-se en tres àmbits principals: la millora de l’eficiència energètica dels edificis, la producció d’energies renovables i la mobilitat sostenible. En conjunt, han beneficiat ja milers de persones i empreses, amb prop de 3.500 actuacions vinculades a eficiència i generació elèctrica i unes 2.000 en mobilitat.
Pel que fa al pla e-Engega, enguany, 500.000 euros es destinen a la compra de vehicles elèctrics, híbrids endollables o d’autonomia estesa. Des del 2014, el programa ha mobilitzat 8,17 milions d’euros i ha atorgat més de 2.000 ajuts.
El balanç del 2025 evidencia el pes creixent del vehicle elèctric: el 71% de les sol·licituds corresponen a turismes 100% elèctrics — incloent tres taxis —, mentre que els híbrids endollables representen el 17%. La resta es reparteix entre motocicletes (7%) i furgonetes (5%). En total, es van tramitar 134 peticions, amb només tres renúncies, i un 31% provinents d’empreses.
La principal novetat del programa e-Engega per al 2026 és la reducció dels ajuts directes, en alguns casos fins a la meitat respecte del 2025. Així, els turismes elèctrics passen de rebre fins a 6.000 euros a un màxim de 3.000. La mateixa tendència es replica en altres categories: les furgonetes elèctriques passen de 15.000 a 7.500 euros, les motocicletes de 1.500 a 750 i els ciclomotors de 800 a 400 euros. En el cas dels taxis, un segment prioritari en convocatòries anteriors, els ajuts també es redueixen: dels 15.000 euros per a vehicles elèctrics es passa a 7.500, i dels 8.000 als 4.000 en híbrids endollables.
Forné ha admès que en edicions recents els programes s’han esgotat amb rapidesa i ha assegurat que els nous criteris han de permetre allargar-ne la vigència.
Malgrat aquesta davallada, es manté el límit que els ajuts no poden superar el 35% del valor del vehicle, així com la contribució dels concessionaris en alguns casos. A més, els ajuts es distribuiran al llarg de tot l’any per evitar que s’esgotin prematurament.
En paral·lel, el pla Renova 2026 estarà dotat amb 1,5 milions d’euros i continuarà orientat a la rehabilitació energètica d’habitatges, tant individuals com en edificis plurifamiliars. Forné ha recordat que des del 2011 el programa ha gestionat més de 3.500 sol·licituds i ha mobilitzat més de 18 milions d’euros, amb una taxa d’aprovació superior al 87%.
Les actuacions més habituals continuen sent la millora dels aïllaments —que concentren la major part de la inversió— i la instal·lació d’energies renovables. Actualment, Andorra compta amb més de 500 instal·lacions de producció energètica, una xifra que s’ha incrementat especialment a partir del 2019.
Durant el 2025 es van rebre 210 sol·licituds, de les quals 175 es van resoldre favorablement, esgotant completament el pressupost d’1,3 milions d’euros. El 60% de les actuacions corresponen a pisos dins d’edificis, i el 84% estan relacionades amb millores d’eficiència energètica o amb la implementació de sistemes de producció.
Per al 2026, el programa manté els percentatges d’ajut similars — fins al 40% en actuacions com aïllaments, finestres o energies renovables — però introdueix ajustos en els topalls per ampliar el nombre de beneficiaris.
Forné ha admès que en edicions recents els programes s’han esgotat amb rapidesa — en el cas del Renova, en només dos mesos el 2025 — i ha assegurat que els nous criteris han de permetre allargar-ne la vigència. L’objectiu, segons ha conclòs, és facilitar que les actuacions corresponents es puguin dur a terme “de manera més immediata” per a un nombre més gran de ciutadans.