En l’informe, es reconeix el bon comportament de l’economia andorrana, amb un creixement aproximat del 3,9% del 2025, superant les previsions inicials. Aquest creixement ha estat impulsat principalment pels sectors tradicionals de l’economia, com el turisme i el sector financer, que continuen mostrant una forta resiliència, però també hi ha hagut un creixement de la resta de sectors econòmics. Quant al mercat laboral, destaquen que continua prop de la plena ocupació i l’IPC de final d’any s’ha moderat al 2,7% l’any 2025, després d’un 2,6% el 2024.
Tot i això, malgrat els resultats econòmics positius, subratllen que el ritme de creixement es moderarà progressivament en els pròxims anys. Calculen que l’economia d’Andorra podria créixer al voltant del 2,1% el 2026, amb una estabilització del creixement del turisme, l’expansió de la construcció i una moderació de la contribució d’altres sectors. En aquest context, però, l’informe fa èmfasi en els reptes estructurals que podrien frenar el creixement a mitjà termini, destacant la baixa productivitat dels sectors tradicionals -el que evidencia la necessitat de diversificació de l’economia-, la dificultat d’accés a l’habitatge i, especialment, l’envelliment de la població. Adverteixen que aquest últim factor generarà una pressió creixent sobre la despesa pública, especialment en pensions i sanitat, així com la necessitat d’adoptar futures reformes.
Pel que fa al sistema sanitari, l’FMI subratlla que, tot i l’eficiència del sistema sanitari i els bons resultats en salut i accessibilitat, els costos de la sanitat estan augmentant, en part per l’envelliment de la població i l'augment dels tractaments de salut especialitzats. Això podria suposar que, a llarg termini, hi pugui haver un increment en la pressió sobre les finances públiques, passant d’una despesa sanitària del 6% del PIB el 2025, fins a un 6,8%, el 2030, i un 7,4%, el 2035, segons les projeccions de l’FMI.
En aquest sentit, l’FMI recomana que Andorra continuï amb les mesures engegades per optimitzar la gestió del sistema sanitari. Entre les accions prioritàries, es destaquen el control i la millora de l’eficiència en la despesa sanitària, especialment l’hospitalària i la farmacèutica, millorant la gestió de malalties cròniques i potenciant l’atenció primària. També es proposa l'optimització dels recursos en la prestació de serveis de salut, incloent-hi mesures per reduir les despeses associades a les prestacions per incapacitat temporal (baixes) i invalideses.