Una de les conclusions destacades de l’estudi és el pes excepcional del lloguer. El 2019, prop del 65% de les llars vivien en règim de lloguer, una proporció molt superior a la mitjana europea. Segons l’FMI, aquesta característica fa que una part important de la població sigui especialment vulnerable a l’augment dels preus, ja que l’accessibilitat a l’habitatge és sistemàticament més baixa per als llogaters que per als propietaris.
L’impacte és especialment intens entre els treballadors amb menys ingressos. Les dades mostren que els llogaters tenen rendes anuals molt inferiors i concentren la major part de les situacions de sobrecàrrega d’habitatge. En el tram de renda més baix, més del 40% dels llogaters destinen més del 40% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge. Tot i que la despesa mitjana en lloguer és similar a la d’altres països europeus, la proporció de població afectada per una càrrega excessiva és elevada, principalment a causa del predomini del lloguer.
L’informe identifica també un desajust persistent entre l’oferta i la demanda d’habitatge assequible, agreujat per una baixa fluïdesa del mercat immobiliari. Tot i que el parc d’habitatges ha crescut en línia amb la població, aquest augment no ha estat suficient per absorbir la demanda de lloguer, especialment la de curta durada. Aquesta situació dificulta la contractació de treballadors temporals i estrangers i afecta sectors clau com el comerç, l’hostaleria i el turisme.
Pel que fa a la construcció, l’FMI assenyala que gran part de l’oferta recent s’ha concentrat en habitatges de gamma alta, inabastables per a una gran part de la població. Les llicències de construcció residencial han augmentat, però sense generar un increment significatiu del parc d’habitatge assequible, especialment en el mercat del lloguer.
Davant d’aquest escenari, el Fons Monetari Internacional defensa la necessitat d’un enfocament de polítiques públiques integral. Tot i reconèixer que mesures com els límits als augments de lloguer ofereixen un alleujament temporal, l’organisme adverteix que també poden reduir la fluïdesa del mercat. Per això, recomana mobilitzar habitatges buits, ampliar l’habitatge social i crear incentius perquè el sector privat contribueixi a augmentar l’oferta de lloguer assequible.
L’FMI conclou que la crisi d’accés a l’habitatge a Andorra és estructural i que la seva resolució és clau per garantir la cohesió social i la sostenibilitat del model econòmic del país.