Així es desprèn en l’informe sobre el ràting del país que la qualificadora ha emès les darreres hores, on subratllen que Andorra té una alta dependència de les importacions d’energia i una gran part dels productes petroliers en el consum d’energia primària (70%). L’agència preveu -a data 11 de març- que els preus del petroli cauran a mitjans del 2026 fins a 60 dòlars americans, la qual cosa implica un preu mitjà anual del petroli d’uns 70 dòlars el 2026. Segons Fitch, en un escenari d’estrès amb un barril de petroli a 100 dòlars durant tot l’any, la inflació de la zona euro podria augmentar 1,3 punts percentuals, amb un efecte directe i significatiu sobre els preus a Andorra, on els productes i serveis importats representen el 45% de la cistella de l’IPC. “L’impacte a Andorra seria significatiu”.
Malgrat aquesta exposició, Fitch destaca que Andorra manté una situació fiscal sòlida, amb un deute públic baix (30,9% del PIB el 2025) i superàvits fiscals que li permeten afrontar reptes externs amb marge de maniobra. L’economia del país ha crescut un 2,8% el 2025, per sobre de la mitjana de la zona euro, gràcies al dinamisme del sector turístic, la construcció i les finances. Per això l’agència ha mantingut a Andorra la qualificació A-.
L’informe al qual ha tingut accés l’Altaveu, subratlla que Andorra no té necessitats de finançament extern fins al febrer del 2027, quan venci un eurobò de 500 milions d’euros (12% del PIB), i que les autoritats tenen previst abordar aquest venciment de manera proactiva el 2026, mitjançant l’ús de coixins de caixa, recompres de deute planificades i una possible estratègia de prefinançament en funció de les condicions de mercat. A finals del 2025, els dipòsits del Govern eren de l’11% del PIB. També ressalten que una major inversió pública en infraestructures de transport, habitatge públic i sanitat, comportarà uns superàvits fiscals més baixos durant el període 2026-2027, i estima un superàvit mitja del Govern de l’1,5 del PIB, després del de 3,2% de l’any passat.
Apunten que el programa del Primer Habitatge “planteja un risc modest de passiu contingent per al Govern, ja que proporciona una garantia pública del 100% sobre les hipoteques elegibles i una subvenció completa dels pagaments d’interessos”
Pel que fa a l’habitatge, exposen que l’espai fiscal ha permès a les autoritats abordar les pressions que hi ha, mitjançant la inversió en habitatge públic i mesures específiques per fomentar l’assequibilitat. Ressalten que el pressupost del 2026 assigna uns 21 milions d’euros a la inversió en habitatge públic, i que els riscos fiscals a curt termini semblen limitats. A més, afegeixen que el programa del Primer Habitatge, que va entrar en vigor aquest any, “planteja un risc modest de passiu contingent per al Govern, ja que proporciona una garantia pública del 100% sobre les hipoteques elegibles i una subvenció completa dels pagaments d’interessos durant un màxim de set anys”.
L’informe també subratlla la robustesa del sector bancari, amb actius cinc vegades superiors al PIB, i coixins de capital i liquiditat adequats, tot i que alerta sobre les limitacions estructurals derivades de l’absència d’un banc central. Fitch assenyala que l’accés a línies de liquiditat del BCE millorarà a partir del tercer trimestre del 2026, la qual cosa reforçarà la seguretat financera.
Quant als factors associats a l’envelliment de la població, Fitch recorda que Andorra té algunes de les despeses en pensions més baixes d’Europa, al voltant del 5% del PIB, però que l’FMI calcula un augment de gairebé 6 punts percentuals durant les dues properes dècades. “El fort creixement de la població impulsat per la immigració ha ajornat els dèficits del fons públic de la seguretat social fins després del 2026. Els actius considerables del fons (prop del 48% del PIB) ajudaran a mitigar els creixents costos fiscals d’una població que envelleix”, conclou l’informe.