Des del departament parlen d’un clar exemple de la influència que, a l’hora de calcular aquest indicador, té en alguns moments el conegut com a “efecte base”. Si el moment de partida, en aquest cas setembre del 2025, ha registrat un increment o un decrement molt fort, això acaba afectant el càlcul. I això és el que ha succeït aquest setembre en el qual la sensació és que el cost de la vida s’està disparant de forma important, en gran part pel comportament dels carburants, amb tarifes rècord per culpa de l’impacte del conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà.
I, efectivament, Estadística deixa clar que, al setembre, els preus van pujar. En global, un 1% des de l’agost. I, llavors, per què es pot dir que, en canvi, la dada interanual cau tres dècimes -comportament totalment diferent al registrat a Espanya i França-? Doncs la raó, indiquen des del departament, cal buscar-la en quina va ser l’evolució al setembre del 2025. I llavors va ser encara un període de pujades de preus més intensa: 1,3%. Per tant, aquí rauen els tres punts de diferència. I, també, l’aclariment a la frase: “Que l’IPC hagi baixat no vol dir que estiguin baixant els preus”.
Així, la davallada de tres dècimes “s’explica perquè la taxa d’inflació interanual recull l’evolució dels preus dels darrers dotze mesos”.i “en incorporar les dades del setembre del 2026 i deixar de comptabilitzar les del setembre del 2025, la taxa resultant és lleugerament inferior”. Aquí és on val mirar dues tipologies de productes que han estat clau. En primer lloc, el grup del vestit i calçat.
Tant enguany com el 2025, els preus d’aquests productes van pujar. Ara, el mes passat ho van fer un 13,02%, en comparació al 20,47% d’un any abans. Per tant, hi ha una diferència de set dècimes que tiba la dada de l’IPC cap a baix -un 0,5% indiquen des del departament-. En canvi, els carburants han passat de pujar un 0,85% a fer-ho un 6,15%. I això impacta en la inflació global en un 0,38%. En aquest cas també influeix que el càlcul encara es fa amb tres mesos del 2025 -octubre, novembre i desembre- on el pes global de la roba i el calçat era superior al d’enguany.
Un exemple concret de “l’efecte base” en els càlculs es troba, justament, en aquest grup. Al setembre, els preus han pujat sí, però no tant com l’any passat. “La sortida de rebaixes ha estat menys inflacionista que l’any passat però probablement perquè les rebaixes han estat menys intenses que l’any passat”, expliquen. I això també es va veure al juliol i a l’agost quan, malgrat registrar descensos del preu per la campanya, en ser més fluixes va comportar un efecte inflacionista.
Des d’Estadística es recorda que per fer aquest càlcul “seguim la metodologia d’Eurostat, FMI i OCDE” i, per tant, “uns procediments que estan acceptats per tots els països i es basa en treball científic de fa anys de matemàtics i estadístics”. Així doncs, “intentem ser fidedignes a la metodologia en tot el que podem”. S’avisa, però, que la dada final pot no ser el mirall del que molta gent viu en el dia a dia: “Que això reflecteix la cistella de la compra d’una persona? No necessàriament perquè no totes són iguals”. I, a més, hi ha preus, com ara els aliments, amb uns preus molt volàtils que poden variar d’una setmana a l’altra.
I, finalment, un altre detall que cal tenir en compte de cara al futur. L’octubre del 2025, l’IPC va créixer un 0,1%. Per tant, si aquest mes l’increment és més fort, es produiria l’efecte contrari al de setembre. És a dir, la dada interanual tornaria a anar a l’alça. La resposta, lògicament, es farà esperar fins al mes vinent.