Les empreses estrangeres no podran tenir la seu social en un pis residencial

La llei fixarà que els no residents no podran allotjar activitats comercials en un habitatge, seguint una esmena d’Andorra Endavant, l’única que ha prosperat de les que havia presentat l’oposició; també s’ha refusat els canvis per donar garanties per evitar la trampa del fill

Habitatges a Andorra La Vella.

Les persones no residents no podran fer servir un pis residencial com a seu d’una societat. A partir d’ara, aquesta mena d’activitats hauran de buscar alternatives, com ara espais de coworking, despatxos professionals o locals expressament comercials. Així ho establirà la llei de descongelació dels lloguers, després de l’únic acord al qual s’ha arribat a la comissió d’Economia del Consell General que ha treballat el text. Un altre serrell que quedava per tancar, els possibles canvis per prevenir l’anomenada ‘trampa del fill’, no s’ha consensuat. Fonts consultades han explicat que la proposta feta per la majoria no ha estat considerada pel PS com a prou “garantista” i s’ha decidit deixar el text tal com el va tramitar Govern.

Així doncs, la llei d'aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d'arrendament d'habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030 quedarà gairebé igual que com va arribar a la cambra parlamentària. Només s’haurà tocat un punt, segons s’ha explicat des d’Andorra Endavant. La majoria ha acabat acceptant una modificació que farà realitat una petició que, tot s’ha de dir, feia temps que la formació defensava i que no s’havia, fins ara, validat: evitar que hi hagi empreses pantalla que s’instal·lin en pisos i, per tant, els treguin del mercat residencial. AE ha volgut recordar queaquesta és la quarta vegada que presenta aquesta proposta i considera que la insistència, el treball constant i la pedagogia política han permès finalment aconseguir un consens sobre una mesura de sentit comú que respon a la necessitat de protegir el mercat residencial”.

Així doncs, la llei, que s’ha d’aprovar dijous vinent, dia 4 -tot fa pensar únicament amb els vots de Demòcrates i de Ciutadans Compromesos- establirà que una persona no resident no podrà allotjar la seva activitat comercial dins d’un habitatge d’ús residencial”. Per tant, els tocarà buscar altres alternatives, entre les quals se citen coworkings, despatxos professionals, locals comercials o naus destinades a ús empresarial.

Piconadora amb la llei dels lloguers: refusades gairebé totes les esmenes de l’oposició

Des de la formació se celebra l’acceptació de la proposta, tot destacant queaquesta mesura contribueix a preservar el parc residencial per a habitatge i ajudarà a alliberar pisos per al mercat de lloguer, evitant usos que desvirtuen la finalitat residencial dels immobles”. El canvi, segons s’ha explicat, ha comptat també amb el vistiplau de Concòrdia i del partit Socialdemòcrata. AE, però, deixa clar que, malgrat aquesta modificació, votarà en contra de la llei, igual que faran els altres dos grups de l’oposició.

En canvi, no ha prosperat l’altre possible canvi que encara s’analitzava, que afectava el mecanisme per recuperar un pis per a ús propi o d’un familiar proper. Demòcrates ha proposat un redactat alternatiu a l’esmena que havia fet el PS, però, segons les fonts consultades, els socialdemòcrates no l’han considerat prou “garantista”. Així doncs, s’ha optat per mantenir el text original. Per la seva banda, AE també havia proposat un mecanisme “rigorós i controlat” que “hauria facilitat al propietari la recuperació legítima i ràpida del seu habitatge per allotjar-hi un familiar, alhora que hauria aportat tranquil·litat i seguretat al llogater, evitant possibles abusos o simulacions de la part arrendatària”. Finalment, però, tampoc s’ha acceptat.

A través d’un comunicat, Demòcrates ha explicat que la seva proposta de transacció apostava per un “sotmesa a un “doble control administratiu”. Per una banda, un de previ a l’extinció del contracte: Amb la finalitat de verificar que l’immoble se cedeix a un familiar de fins a segon grau: la part arrendatària havia de comunicar-ho al Govern amb tot un seguit de documentació vinculada. Per alta, en què la part arrendadora havia de presentar la informació (el certificat del Comú que acrediti el cens, l’alta als subministraments bàsics) conforme realment hi vivia la persona que s’havia comunicat amb anterioritat.