Balanzen té espai a l’interior per poder prendre el que es consideri; La Creperia de la Rotonda és un local molt petit que només permet demanar el dolç per emportar-se’l i menjar-se’l al carrer. Hi ha altres negocis al país, però, que també generen cues de clients que esperen torn d’entrada (negocis gastronòmics, essencialment). L’acumulació de gent genera opinions de tota mena entre els locals adjacents: alguns manifesten molèsties clares; altres declaren que l’afluència els brinda benefici econòmic. El comú d’Andorra la Vella –la creperia i la cafeteria s’ubiquen en aquesta parròquia– ja ha avançat que aprovarà pròximament una ordinació per regular l’ocupació de la via pública (i, també, la disposició de terrasses). Una ordinació que inclourà sancions si no es respecta el pas dels vianants. En aquest sentit, la normativa dictarà l’obligació de disposar d’un pla de gestió de cues en aquests establiments ‘mediàtics’.
Des de Balanzen: “Estem pendents de la informació que ens ha de facilitar el comú. Fins que no hàgim tingut aquest contacte no sortirà cap de nosaltres a indicar als clients com han de col·locar-se”
Des de Balanzen –comenta la Florencia, encarregada– estan esperant que el comú defineixi la regulació en qüestió per començar a tenir una ‘política de cues’: “Estem pendents de la informació que ens ha de facilitar el comú. Fins que no hàgim tingut aquest contacte no sortirà cap de nosaltres a indicar als clients com han de col·locar-se. A més, en aquest punt de la parròquia, la vorera és prou ampla, no tallo cap via, cap pas”. L’encarregada admet, però, que si és necessari, si hi ha algun problema, sí que fan el possible per no generar caos a l’exterior: “Si veig que es formen dues cues i això causa un cert conflicte entre els clients, sí que sortiré a calmar l’ambient”. Florencia va assabentar-se dels plans de la corporació via Instagram, explica. I insisteix: “El comú m’ha de dir a partir de quina data caldrà regular internament la cua”.
Des de Can Vicenç –el local adjacent, una altra cafeteria– diuen que “no ens molesten, estem encantats de tenir-les aquí al costat”. “Ens portem molt bé i no ocasionen cap problema. A més, som comerços semblants: de cafè, tes, pastes…”. El cert és que, de vegades, a l’exterior d’aquests locals exitosos la gent ja s’organitza sola, ja forma una cua de forma i recorregut raonable.
La situació entorn de La Creperia de la Rotonda és una altra. És, aquest, un punt més crític perquè la vorera de l’Avinguda Meritxell és molt més estreta. Les cues que s’hi formen són notables i la gent envaeix part de l’espai que queda davant de l’aparador dels dos negocis propers: FotoCineColor i Records El Matiner. A FotoCineColor, l’afectació per proximitat no és negativa, assenyalen: “Ni positiva. El nostre client és totalment diferent”. “El que sí que notem”, afegeixen, “és que alguns possibles compradors tenen dificultats per entrar perquè la gent tapa la botiga. I sempre n’hi ha algun que no entrarà. En general, però, no suposa gran impacte quant a vendes. Simplement, volem que el client, que és tranquil, no entri de forma molesta, havent d’esquivar la cua”. Apunten també que, sovint, “hi ha gent amuntegada fent el ruc, muntant ‘jaleo’. No es fa una filera recta”. Una altra queixa que aflora és la brossa que queda abandonada a la vorera: “Plats, culleretes, llaunes… No ho fa la majoria, però amb cinc que sí que ho facin…”. Sobre el propietari del negoci: “És el seu moment i l’ha d’aprofitar. Sabem que el comú ha de parlar amb ell”.
“El pitjor és que [els clients] deixen plats i envasos per aquí davant i l’entrada de la botiga sempre està taponada. El comú ha de solucionar aquest problema. Que traslladi la creperia al Parc Central, per exemple. Allà no passaria res”
A Records El Matiner expressen que l’afectació és “molta” perquè “l’aparador no es veu, ja que els clients es queden recolzats sobre el vidre”. “I jo estic pagant per això [per poder disposar d’aparador]; el comú no t’ho perdona”. El propietari del negoci –Francesc– tampoc té “res en contra” de la creperia (“fa el que fa i li funciona; no m’hi ficaré”), però admet que el veïnatge amb aquest establiment de dolços té una clara repercussió: “El pitjor és que deixen plats i envasos per aquí davant i l’entrada de la botiga sempre està taponada. El comú ha de solucionar aquest problema. Que traslladi la creperia al Parc Central, per exemple. Allà no passaria res”. “A més, entre setmana no hi ha tanta gent, però el cap de setmana, que és quan més puc vendre, aquest tram està ple de gent. És una putada”. La joieria Pons 1845, que fa uns anys va estar ubicada en un local pròxim a la creperia, també recorda que, de vegades, es trobava alguna brossa a l’entrada: “Dona molt mala imatge”. Ara, la joieria està a prop d’un altre establiment moderadament mediàtic –l’hamburgueseria Smash Hiro–, però no tenen problemes. De fet, la regulació de les cues xocarà amb el complicat control de l’actitud individual dels consumidors.
La sabateria Krack –a l’avinguda Carlemany– està situada al costat del restaurant L’Informal, que forma part del grup Germans Cruz (propietaris d’altres locals populars de gastronomia: Mama Maria, 120, L’Escapada, El Refugi Alpí…), i una de les seves encarregades comenta que la cua que es forma a tocar de l’entrada els beneficia: “No tenim cap problema. Tenim força feina, la veritat. Quan hi ha cua, sabem que molts comensals passaran per aquí. De fet, de vegades, mentre esperen el torn per entrar, si són famílies o grups, alguns membres entren a la botiga i miren, compren o fan la reserva per recollir quan acabin de dinar”. “La cua és important els caps de setmana i mira que el local té tres plantes”, amplia l’encarregada, que considera que els responsables del negoci gestionen bé l’acumulació de gent: “Saben com fer-ho per no molestar els altres comerços”.