El consum intern del primer semestre de l’any situa la caiguda del PIB entre el 14% i el 20%

La demanda interna, que representa un 45% de la generació de riquesa del país, ha disminuït un 31% durant la primera meitat de l’any respecte del 2019

La crisi sanitària ha afectat, evidentment, la demanda interna. ARXIU

Les previsions de caiguda del PIB que amb què formalment treballa el Govern, a l’entorn del 10%, acostant-se a tot estirar a l’11%, semblen ara mateix massa optimistes si es tenen en compte les dades hagudes durant el primer semestre d’aquest excepcional, per dolent, 2020. El comportament del consum intern els sis primers mesos de l’any porten a situar la davallada de la generació de riquesa en termes força més importants dels previstos per l’executiu: la davallada del PIB podria estar entre el 14% i el 20%.

Si a les importacions li restem les exportacions, s’obté l’anomenada ‘absorció interna’ o demanda interna. És a dir, entre el que s’adquireix fora i el que el país ven a l’exterior en surt allò que es consumeix internament. Així les coses, i vistes les dades oficials que consten en bases de dades públiques accessibles a través de canals telemàtics (webs), durant el primer trimestre la caiguda de la demanda interna va ser del 12,6%. Al segon trimestre la davallada de la demanda interna, en plena crisi sanitària i amb dos mesos pràcticament de confinament, va arribar al 51,3%. En la primera meitat de l’any, per tant, la demanda va caure un 31,4%.

         

Segons els experts, la demanda interna representa, aproximadament, un 45% del PIB. Si es fa una extrapolació del segon semestre de l’any i es preveu que la demanda interna es redueixi un 10%, significaria que mantenint la mateixa estructura que l’any passat, la riquesa del país simbolitzada en el producte interior brut patiria un retrocés del 20%. Si el comportament del consum intern del segon semestre d’aquest 2020 fos el mateix que el del 2019 -és a dir, que el coronavirus no tingués cap efecte-, el PIB cauria un 14%, més lluny fins i tot de les previsions de Govern (al tomb del 10%) o de Fitch Ratings, que situa la caiguda en l’11,4%.

En teoria, perquè el PIB del 2020 retrocedeixi el 10% que pronostica el Govern, la demanda interna durant el segon semestre d’aquest any hauria de créixer un 9%, una xifra poc probable. Però, ¿com es podria arribar a aconseguir aquest increment de consum intern? Donat que no es preveu que la població andorrana vagi a l’alça, el creixement hauria de procedir del turisme. I només hi ha dos camins possibles: que vinguin més visitants o que els visitants incrementin la seva despesa. En qualsevol cas l’escenari és molt complexe.

 

Un retrocés plausible del 20%, que seria una batzegada monumental, si es mira l’evolució del PIB del país els darrers deu anys, seria impensable de trobar. En el període 2008-2010, en el marc d’una crisi financera global i de retrocessos constants de la generació de riquesa, la suma de la davallada dels tres anys, dels tres, va ser del 10,2%, amb una reculada del 3,4% el 2008, del 5,2% el 2009 i de l’1,6% el 2010.