El gènere es ven, actualment, a una firma italiana. Abans de la pandèmia, el tabac el comprava una firma estatunidenca, però la pandèmia va provocar que el comprador americà plegués: “Ja no li interessava. Va deixar de venir”.
El contingent inicial, però, d’aquesta temporada es va situar entorn dels 125.000 quilos, però 11.000 ja van ser fressats (destruïts) al camp després de la visita dels pèrits. “Ha anat tot molt bé la classificació aquest any, sense cap incident. Tot s’ha desenvolupat perfectament bé. Sense comptat el pedregat, el tabac ha sortit molt bo”, ha ampliat Servat, que d’aquí a dues setmanes tindrà els números definitius de tabac pedregat i tabac aprofitable.
El de millor qualitat ha estat el de Sant Julià, “sense cap mena de dubte”. Cal tenir en compte que les terres lauredianes tenen “sis o set propietats amb terrenys protegits”, és a dir, coberts, blindats de la calamarsa, que és “molt perjudicial”. Enguany, una de les parròquies que més pateix la pedra –Canillo– no ha patit grans tempestes: “Ha sortit un tabac ben maco”. Per contra, tot i que Sant Julià és la parròquia amb el gènere més bo, aquesta zona (“pionera del tabac”) també pateix una certa aleatorietat climàtica: “Al quart d’Aixirivall van patir algunes pedregades l’estiu passat. En canvi, al costat de Juberri no va caure pedra”.