Per a l’FMI, segons l’avaluació de la situació andorrana que ha fet pública aquest dilluns, la manca d’habitatge és un dels desafiaments claus que cal afrontar, sobretot pel fet que pot contribuir a “agreujar la manca de mà d’obra”. En aquest sentit, tant l’informe com el mateix cap de missió, Jeff Danforth, deixen clara quina és la recepta que, al seu entendre, cal aplicar. I aquesta passa per aixecar la intervenció que actualment hi ha sobre bona part dels contractes.
Es defensa que cal actuar ja per reformar el sistema de pensions i que l’acord d’associació serà majoritàriament positiu per al país
“Entenem que es desregularà de forma progressiva. És comprensible que hi hagi un període de transició tenint en compte la diferència entre el preu actual i el del mercat, que podria comportar un xoc gran”, ha comentat. Per tant, es fa un cert aval a la llei que està ultimant Govern. En aquest sentit, es considera que “té més sentit donar ajudes a les famílies amb rendes més baixes que no pas una congelació de lloguers per a tothom de la qual es poden beneficiar llars que no ho necessitarien”. Per tant, “recomanem deixar que el mercat funcioni de forma lliure, però amb protecció per la població més vulnerable, amb algun tipus de protecció per a qui no pot permetre el preu actual”.
Pel que fa al programa d’ajut a la compra de pisos, l’FMI considera que encara falten dades per saber com avança. Sí que s’analitza la decisió d’incrementar a 800.000 euros el preu mínim que ha de tenir un habitatge perquè el compri un resident passiu. Es considera que “no tindrà un gran efecte, però pot alentir la inversió estrangera”.
URGÈNCIA AMB LES PENSIONS
L’organisme internacional també és força contundent en un altre àmbit: el sistema de pensions. L’informe indica que cal “emprendre una reforma integral, necessària des de fa cert temps”. Aquesta ha de “garantir la sostenibilitat del model i assentar les bases per a altres reformes estructurals”. Així, aquesta legislatura cal fer, segons Danforth, “alguna cosa”, ja que, en cas contrari, “el risc és que es posposi tot i es perdi impuls”. Entre les mesures, ha citat l’increment de l’edat de jubilació i de les cotitzacions. “La recomanació és aplicar-les tan aviat com sigui possible perquè el calendari de modificacions és seqüencial”, ha comentat el cap de missió.
Per a l’FMI, l’acord d’associació pot ser beneficiós per a Andorra. Entre altres coses, perquè pot ajudar a un altre objectiu que es considera clau: reforçar els vincles i la integració amb les regions veïnes. Així s’ha defensat que “augmentarà les inversions i millorarà la resiliència del país”, tot i admetre que hi ha “costos d’adaptació” que, però, es veuen “gestionables”. Entre aquests, un increment del personal del sector públic.
L’informe també remarca que cal seguir apostant per la diversificació de l’economia -més tenint en compte l’impacte que pot tenir el canvi climàtic en les estacions i el turisme a l’hivern-. Així, una bona opció es veu a l’hora d’impulsar les tecnologies de la informació i la comunicació, així com la digitalització. Un procés, segons Danforth, en el qual cal la “col·laboració entre sector públic i privat”. El primer ha d’establir les bases per fer possible aquesta mena de negocis i el segon és qui haurà d’assumir la inversió necessària.
Per a l’FMI també cal tenir present l’increment dels costos vinculats a la sanitat. El sistema andorrà, s’indica, té resultats “sòlids” però amb una despesa que ha crescut darrerament per sobre la inflació. Per això, ex considera que cal adoptar mesures com ara “identificar possibles estalvis”, potenciar l’atenció primària o millorar el sistema de pagament als proveïdors.